Cal
que en el nostre testament, aimat avortó de profeta, hi figuri
«Camada», com a expressió
autèntica de les nostres arrels tribals. La forma de proverbi casa com anell al
dit el nostre terral costat pagès amb la dèria pedagògica de predicaires.
Després de més de trenta anys ens segueix encantant aquest llibrel·lo de
foganya.
Si s’arribàs a fer una tercera
edició ens plauria que es repetís novament el format de les dues anteriors, amb el pròleg laudatori de Gabriel
Janer Manila i el nostre retrat vora la tomba de Galileus Galilei.
edició ens plauria que es repetís novament el format de les dues anteriors, amb el pròleg laudatori de Gabriel
Janer Manila i el nostre retrat vora la tomba de Galileus Galilei.
No suprimiríem cap adagi. Hores d’ara
els signaríem tots. Això sí: restabliríem la nostra forma descarada a aquells
aforismes que ens polí Miquel Àngel Riera, tot castrant-los la força
expressiva. L’exemple suprem d’aquesta pudorosa correcció el trobam a la frase
cinquanta-dues. La nostra envestida proclamava sense embuts: «Cada pic
que mir el cel trepitj una merda«. El refinat màrtir de les
repressions, àdhuc de les literàries, la rectificà publicant: «Sempre
que m’he embadalit massa temps mirant el cel he acabat per no saber on posava
el peu«. Hòstia!
els signaríem tots. Això sí: restabliríem la nostra forma descarada a aquells
aforismes que ens polí Miquel Àngel Riera, tot castrant-los la força
expressiva. L’exemple suprem d’aquesta pudorosa correcció el trobam a la frase
cinquanta-dues. La nostra envestida proclamava sense embuts: «Cada pic
que mir el cel trepitj una merda«. El refinat màrtir de les
repressions, àdhuc de les literàries, la rectificà publicant: «Sempre
que m’he embadalit massa temps mirant el cel he acabat per no saber on posava
el peu«. Hòstia!
La
cent noranta-vuit no restà tan malparada: «Abans de seguir
envestint-me, deixa que et faci una pregunta bàsica: des de quan no has gaudit
d’una descàrrega antològica?«.
Nosaltres havíem escrit: «Des de quan no has pegat un bon clau?«.
cent noranta-vuit no restà tan malparada: «Abans de seguir
envestint-me, deixa que et faci una pregunta bàsica: des de quan no has gaudit
d’una descàrrega antològica?«.
Nosaltres havíem escrit: «Des de quan no has pegat un bon clau?«.
