Sobre Jaume Santandreu i Sureda

Biografia

Jaume Santandreu i Sureda va néixer a Manacor, a la costa del Cós, el 9 de juny de 1938.

La tardor de 1945 comença el seu aprenentatge escolar al col·legi La Salle, de Manacor mateix.

El 1948 ingressa al Seminari Menor de Mallorca.

El 1954 oposita i guanya plaça a la Sapiència, una institució creada el 1633 per Bartomeu Llull per a estudiants de capellà mallorquins i pobres, i que tenia com a objectiu estudiar, analitzar i defensar l’obra de Ramon Llull. Gaudia dels seus propis estatuts regits democràticament.

És ordenat prevere el desembre de 1960, a la Seu de Mallorca. Estrena la seva condició sacerdotal a la parròquia de sant Francesc de Paula, de Palma, i l’estiu del 1961 és nomenat vicari de sa Pobla

L’any 1963, el mateix en què morí Joan XXIII, fou destinat a Piura, província al nord-est del Perú. Per primer cop s’acara amb la misèria extrema al mateix temps que comença a veure com s’esquerda la seva estructura tant evangèlica com missionera.

A les acaballes de 1967 retorna a Mallorca, al seu Manacor. L’estiu de 1968 comença a treballar de mosso de cuina en un hotel de Cala Bona.

El 1970 s’instal·la uns mesos a Madrid on treballa en un hotel de moltes estrelles fent de mosso de mossos, escomesa que el torna a acarar, no només amb la faç més pregona de les pobreses, sinó també amb la passivitat de les persones que patien aquell estat límit.

En els darrers anys de la dictadura franquista funda a la Platja de Palma els “Acolliments” que incloïen: bar, guarderia, assessoria laboral, club juvenil, associació de veïnats, adreçats en exclusiva als treballadors immigrants interns ocupats en l’hoteleria, obligats a acceptar estada, menjar i llit al mateix hotel on feien feina i en unes condicions que els degradaven humanament.

El 3 de març de 1976 funda el Casal d’Acolliment La Sapiència, situat a la ciutadana plaça de sant Jeroni, per tal d’atendre el clam de les primeres víctimes de l’atur i del desnonament social.

Dia 1 d’octubre de 1978, engega la “Marxa del Treball i la Cultura” amb la intenció de conscienciar la part forana de Mallorca sobre l’amenaça de la precarietat o la fam que sobrevindria si se seguia el rumb de l’economia d’aleshores.

El setembre de 1981, el Col·lectiu Marginats-la Sapiència, del que n’és un dels impulsors, deixa l’edifici de la plaça de sant Jeroni i s’obre l’alberg per a transeünts Can Pere-Antoni.

Dia 21 de setembre de 1981 s’inaugurava oficialment l’Hospital de Nit, gestionat pel Col·lectiu Marginats-La Sapiència.

El febrer de 1990, deslligat definitivament de l’Hospital de Nit i també de l’Associació Marginats-La Sapiència, Jaume Santandreu obté del bisbe Teodor Úbeda la gràcia de ser acollit a la benvolença de mossèn Pere Fons, titular de la parròquia de Maria de la Salut. De bracet amb el també manacorí i abrandat defensor de la dignitat per sobre de qualsevol dogma, fundaren a la parròquia de Maria de la Salut un menjador per als vells del qual Jaume Santandreu n’era el cuiner. I per acabar de fer el pes just, tots dos desaren unes estances no habilitades a la rectoria per cedir-les a un grapat de desvalguts que havien endevinat la llodriguera del samarità indulgent.

Dia 7 de gener de 1993, funda l“Associació altruista El Refugi”, que obre les portes d’un hostal del carrer dels Apuntadors, de Ciutat de Mallorca, de manera gratuïta, a tota aquella persona que, per qualsevol motiu, es trobàs sense cap més sostre ni agombol que el carrer. Aquest hostal fou objecte d’un atemptat amb bomba incendiària el dia 28 de maig de 1993 en un moment de màxima ocupació de l’hostal.

El maig de 1994 i a través d’un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, l’Associació El Refugi passa a gestionar “Sa Placeta” -per atendre toxicòmans actius sense suport familiar- i el Puig dels Bous -esdevingut novament receptor de toxicòmans actius amb seriosos problemes de salut, tot actuant de família substitutòria.

L’estiu de 1994, Jaume Santandreu obre un local a la plaça del Mercadal, de Ciutat, que batià com a “Cas Carrilano” per tal d’evitar la pernocta a la intempèrie de nombrosos sense sostre.

El  desembre de 1995, El Refugi deixaria de gestionar Sa Placeta i el Puig dels Bous en haver decretat no renovar el conveni subscrit amb les institucions, però l’entitat altruista havia comprat la finca ciutadana de Ca l’Ardiaca amb una doble intenció: ubicar-hi la seva seu social i els centres d’acollida que substituirien Cas Carrilano (un espai físic molt deteriorat i que exigia una reparació urgent i molt costosa), i, a més, uns futurs tallers de treball protegit.

El 7 de febrer de 1996, l’Associació Marginats-La Sapiència trasllada els malalts que atenia a Can Gazà -la primera comuna per a marginats de Mallorca- a l’edifici de la Misericòrdia, a les dependències de l’Hospital de Nit.

El maig d’aquest 1996, Jaume Santandreu retorna a la finca de Can Gazà per fundar-hi una família de fet nombrosa, que segueix aixoplugant exclosos socials sense sostre i malalts de distint grau a causa de la seva dependència alcohòlica o tòxica.

El 2003, funda l’associació “Can Gazà, institut contra l’exclusió social” a l’aixopluc de la qual el 2015 crea els Tallers Marginàlia.

L’11 de desembre de 2010 celebra la darrera missa a la parròquia de Sant Francesc de Paula, de Palma, el seu primer destí com a capellà, 50 anys després -gairebé dia per dia- de la seva ordenació sacerdotal.

El 2022, feta pública la seva homosexualitat i després de renunciar al ministeri sacerdotal, el maig d’aquest any es va casar amb Miquel Àngel Castell.

Els darrers 20 anys els va viure a Can Gazà, centre que atén homes politoxicòmans en abstinència i malalts, fent de cap de cuina i síndic general.

I a Can Gazà morí el 31 de maig de 2025.