102. TAST ALEATORI

Avui,
esguerro de filòsof, retrem un esquifit homenatge al nostre enginy hereditari
elegint una corona de sentències de “Camada”. Tasca difícil, car reproduiríem
tots els números. 

         «Si ens heu ficat dins un
clot de fems, no ens demaneu que facem olor de roses
» (32).

«Els qui diuen que el sexe
solitari és pa eixut, no saben que és patir fam
» (65).
«Si no ets bisexual et perds
d’entrada mitja humanitat
» (116).
«Hauré de cercar mentides
noves per poder seguir enganyant-me
» (151).
«No coneixeràs mai de
veritat una persona fins que hagis fet un viatge, posat un negoci o anat al
llit amb ella
«  (209).
«De l’estrènyer el puny,
camarada, sols em resten les unglades al call de les meves mans
»
(218).
«La humanitat  agrairia a molts d’escriptors i a molts de
pares que haguessin resolt la necessitat de perpetuació sembrant tres arbres
»
(279).
«Contra xalocs i fortors no
hi valen ventalls ni oracions
» (315).
«L’única forma de no canviar
mai de camisa és no tenir-ne
» (449).
«Com més cultives un
esbarzer més espines treu
» (460).
«Quan un home va
malsofrit  és perquè du la bossa massa
buida o les bosses massa plenes
» (601).
«Les meves sentències són un
plagi: les he furtades a la vida
» (900).



No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu