11. EL DÉU DE LA TENDRESA

Els
amos  omnipotents i infal·libles de les
teologies han decretat que jo som l’inspirador directe i exclusiu de la Bíblia.
Fins al punt que els seus mots s’han d’acatar com a paraula de Déu. Com autor,
hauria de mostrar-me ufanós, car el meu llibrot és el més editat, traduït,
comentat, estudiat i venut de tota la història.

El Gènesi, el primer llibre de les meves obres completes i tancades,
sentencia que al sisè dia de la creació vaig modelar l’home a la meva imatge i
semblança. La cosa és absolutament al revés. És l’home que m’ha creat, arreu de
tot el món i al llarg de tots els segles i cultures, segons la imatge dels seus
anhels, angoixes i impotències. No us queixeu, doncs, si els vostres déus
apareixen tan tarats com vosaltres.

Donat que us dec l’existència, l’essència i la subsistència, no vull
mostrar-me toixarrut i despectiu. Confés que quelcom de vosaltres em plau fins
al punt de cobejar-ho com un atribut de la meva divinitat. Del caramull
d’imperfeccions i qualitats que formen l’home jo em qued amb la tendresa.

Si voleu trobar el meu rastre, cercau-lo als llavis d’una besada
sincera, amorosida, càlida, lasciva, si cal. Quan vulgueu assaborir el meu
gust, paladejau la saladina d’unes llàgrimes tot regalimant, manses, per una
galta.