Mira, Déu meu, que jo ho he fet tot per tu. T’he
engendrat, t’he peixit, t’he anat transformant perquè poguessis passar la ITV. T’he tret de
trampes mortals. T’he fet quedar bé davant els crítics. T’he fet estimar pels
dèbils. T’he fet respectar pels intel·lectuals. T’he alliberat de les masmorres
de la hipocresia. T’he sacrificat les millors fortors de la meva vida. Què més
puc fer per tu, arrogant minotaure?
No et deman cap miracle. No et suplic que em perfeccionis. Estic
bé. Em trob bé. M’accept i m’estim tal com som en tots els caires.
bé. Em trob bé. M’accept i m’estim tal com som en tots els caires.
Però hi ha un punt del meu tarannà que em porta pel
camí de l’amargura fins a fer-me aguaitar al barranc de la desesperació.
camí de l’amargura fins a fer-me aguaitar al barranc de la desesperació.
Et parl dels meus atacs d’histerisme.
No renuncii per res al meu temperament apassionat,
prompte, radical. Estim com un tresor la
meva sensibilitat, fins i tot quan es torna malaltia. Em plauen els meus atacs
d’ira, malgrat que pagui cares les venjances. Però em desesperen els meus brots
incontrolables d’histèria. Em sent ridícul, trist, desgraciat.
prompte, radical. Estim com un tresor la
meva sensibilitat, fins i tot quan es torna malaltia. Em plauen els meus atacs
d’ira, malgrat que pagui cares les venjances. Però em desesperen els meus brots
incontrolables d’histèria. Em sent ridícul, trist, desgraciat.
Tu podries curar-me si m’injectassis grans dosis de
la teva impertorbable ironia.
la teva impertorbable ironia.
Al pròxim atac d’histèria, t’ho faré pagar a tu.
Deixaré de ser un agnòstic respectuós per convertir-me en un ateu militant.
Llavors, qui es posarà histèric seràs tu.
Deixaré de ser un agnòstic respectuós per convertir-me en un ateu militant.
Llavors, qui es posarà histèric seràs tu.
