Colominet de clastra, no fa
falta que m’ho expliquis. Vas ferit d’ala. Altre cop -i passen el mil- t’has
confiat i t’han compixat l’ànima. L’esclat de ràbia no va contra els cabrons -cabroníssims!- que t’han befat. Estàs
rabiós amb tu mateix. Aquest pic t’has apropat a l’abisme de la desesperació.
El vespre, simulant-te somnàmbul, m’invoques. I tanmateix, el meu cuiro no es
deixa commoure.
Tot i això,
t’ampliaré la darrera revelació assenyalant-te les fonts inesgotables de les
teves urgents reticències.
t’ampliaré la darrera revelació assenyalant-te les fonts inesgotables de les
teves urgents reticències.
Malgrat que
la teva personalitat es fonamenti sobre un temperament infantil, un tarannà
d’innocent, un masoquisme culpabilitzador i una vanitat a punt de xantatge, les
venes del teu pou saünyen desconfiances.
la teva personalitat es fonamenti sobre un temperament infantil, un tarannà
d’innocent, un masoquisme culpabilitzador i una vanitat a punt de xantatge, les
venes del teu pou saünyen desconfiances.
Ets pagès.
Per illencs, per terrols, els fills de la teva terra viuen sempre rere la roca.
Ni jo, els puc treure de l’amagatall.
Per illencs, per terrols, els fills de la teva terra viuen sempre rere la roca.
Ni jo, els puc treure de l’amagatall.
Ets gai. Els
maricons heu sobreviscut a totes les persecucions i condemnes, àdhuc les meves.
Has sortit de l’armari, però portes aferrades, encara, les seves capacitats
d’hipocresia positiva. Al carnaval del món cal anar-hi disfressat.
maricons heu sobreviscut a totes les persecucions i condemnes, àdhuc les meves.
Has sortit de l’armari, però portes aferrades, encara, les seves capacitats
d’hipocresia positiva. Al carnaval del món cal anar-hi disfressat.
Ets capellà
–“in eternum”!-. Cinquanta anys de refugiar-te rere hàbits, ritus,
litúrgies i dogmes t’ensenyaren
l’art de simulació. Als mags
ningú no els enganya.
–“in eternum”!-. Cinquanta anys de refugiar-te rere hàbits, ritus,
litúrgies i dogmes t’ensenyaren
l’art de simulació. Als mags
ningú no els enganya.
A les
darreries, et declares agnòstic. Ho has
de ser de tots els déus, però. Fins i tot dels més pobres.
