127. EMPATIA

Malaurat
somiatruites, no hi ha manera de fer-te rendir davant les evidències respecte
de la convivència. La realitat demostra clamorosament que I’home és un lIop per
a I’home. Que la història de la humanitat es conta per les seves guerres
.
Que la majoria d’invents són per matar. Que
quan el primer món precisa mà d’obra
barata,
els negres són l’hòstia, passant a ser la pesta bubònica tan prompte com no es
necessiten.

Esgotant
la teva benvolença, defineixes la convivència com un equilibri de
necessitats
cobertes.
Ara,
el filantrops heu inventat un talismà. Aquest terme miraculós es diu
empatia.
Pe
rquè no atribueixis la definició a la meva mala bava, te la
dictaré
literalment
de la enciclopèdia: «Empatia és un mode de coneixement de I’altre que
es
basa en la capacitat de posar-se al seu lIoc
”.
Desenganya’t,
cap individu de la teva espècie no és capaç de fer aquesta
encarnació.
Fent un esforç titànic, qualque sant aconsegueix ficar l’altre dins la seva
pell, tornant-se foll ell i ofegant I’altre.
Ningú
no té el coratge de matar amb I’assassí, de robar amb el lladre, de violar amb
el pederastre, d’ofegar el pobre amb el capitalista.
Jo
practic I’empatia amb tots, però ha de néixer, encara, qui s’atreveixi a
posar-se dins la meva pell. L’encarnat es cagà en mi a la creu.



No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu