Presumeixes,
nudista ingenu, d’anar ben despullat pel món.
Pregones: «No tenc res a perdre. Els qui compartim aquesta
condició formam una legió. Tampoc no guard res amagat. En aquest estadi de la
nuesa absoluta ens hi trobam només una petita guarda de folls«.
tapats. A mi, però, el banyarriquer de la teva sinceritat, no m’encatives. Jo
t’escorx cada tarda, recorda-ho. Sé el que congries, talment ronya, entre pell
i cuiro.
teixit del teu ordit més pregon guardes un anhel secret de ser triomfador. Al
teatre de la vida t’ha tocat el paper d’antagonista, però el teu jo
contradictori deleja ser l’heroi de totes les comèdies. Confessar-se pecador
enalteix; concretar els pecats humilia. Facem junts l’examen de consciència.
Rebutges el Projecte Home perquè
t’agradaria ser-ne el protagonista, tot fent reverències davant la reina.
Blasmes la jerarquia catòlica, però besaries el cul al Papa perquè et fes
bisbe. Per ser candidat al premi Nobel de literatura vestiries la camisa de
falangista d’en Cela. Per muntar la multinacional de Vicenç Ferrer
tranquil·litzaries la consciència dels lladres capitalistes. Per ser venerat
com la mare Teresa de Calcuta armaries l’espectacle de l’agonia dels
sidosos. Per ser el meu amic i amat
deixes que t’escorxi la fe cada tarda.
