Ben
amat bereiol de pica, vaig escoltar, distret i divertit, la teva pregària de
l’odi. Fidel a la meva essència de déu, no faig comptes fer-ne ni puta cas. No
puc ni vull venjar-me dels desgraciats que et paguen els favors amb odi. Massa
bé sé que si tu poguessis els hauries fulminat. Ets incapaç d’odiar, però la
vindicta t’abrasa les entranyes. Si posseïssis un llamp criat, com desitjava
amb humor el tros de pa del nostre
pare, tots els teus odiants romandrien xapats i cremats.
directament i immediata, els teus anhels de venjança contra els qui t’odien, et
recoman que et refugiïs en el consell xinès que recomana esperar d’assegut que
el cadàver dels teus enemics passi per davant el portal de la teva barraca.
fer-te avinent que tu tens la culpa que uns certs individus converteixin les
seves impotències i enveges en odi contra tu i tot el que sigui teu. El teu
afany de notorietat i els teus complexos masoquistes et porten a involucrar-te
de forma desmesurada amb els folls desgraciats que et besen els peus. T’arriben
els esquitxos de merda perquè voles massa baix, massa a prop dels femers.
condemnat a no conèixer la indiferència.


