Està
molt bé que et mostris agraït als qui et donaren la vida i als qui t’ajuden a
portar-la endavant amb una caparruda elegància. Fins i tot és digne de lloança
que em donis les gràcies a mi, el teu déu inexistent, per anar inventant-me al
compàs de les teves transformacions.
Però a qui no ens hem de cansar de donar gràcies és
al nostre cossarro, al qual devem ambdós la nostra existència. Començàrem a
existir amb ell, vivim per ell i en ell, i finirem quan ell acabi.
al nostre cossarro, al qual devem ambdós la nostra existència. Començàrem a
existir amb ell, vivim per ell i en ell, i finirem quan ell acabi.
Resem junts el prefaci del cossatge. És digne,
urgent i necessari que donem gràcies als membres que sustenten les nostres
vides.
urgent i necessari que donem gràcies als membres que sustenten les nostres
vides.
No calculis l’espai. Et dictaré tots els sonets en
prosa que precisi la veneració a cada un dels nostres sosteniments.
prosa que precisi la veneració a cada un dels nostres sosteniments.
Gràcies, venerats peus nostres, per suportar la
sobrecàrrega de les nostres golafres intemperàncies. Gràcies per les
innombrables tresques arreu de mig món. Gràcies per prometre’ns que ens
portaràs a descobrir l’altre mig, encara. Infinites gràcies per mai donar la
culpa al nostre poc seny de les teves ensopegades.
sobrecàrrega de les nostres golafres intemperàncies. Gràcies per les
innombrables tresques arreu de mig món. Gràcies per prometre’ns que ens
portaràs a descobrir l’altre mig, encara. Infinites gràcies per mai donar la
culpa al nostre poc seny de les teves ensopegades.
Demanam perdó als teus dits per cada cop que els
hem arrabassat l’ungla per les dreceres fosques de les caceres impossibles.
Perdonau-nos també el sacrilegi de besar els peus als poderosos quan mai ens
dignam acariciar les vostres plantes.
hem arrabassat l’ungla per les dreceres fosques de les caceres impossibles.
Perdonau-nos també el sacrilegi de besar els peus als poderosos quan mai ens
dignam acariciar les vostres plantes.
