Els
lletraferits teniu mania als augmentatius i abusau sovint dels diminutius.
Aprèn del millor prosista de la nostra llengua, Josep Pla, quan presenta els
pròcers de la nostra pàtria amb el títol d’»Homenots». Aquest incís
respon a la carussa que feres quan et vaig obligar a escriure cossarro.
Tanmateix, nanet meu, est un homenot amb
un cossarro de bota cellera.
Continuem el càntic d’acció de
gràcies.
gràcies.
Gràcies genolls per haver tornat
inflexibles. Per injectar-nos la certesa que mai de mai ens agenollarem davant
ningú; que ens mantindreu drets, com el capellà Poquet, a l’hora
d’afusellar-nos.
inflexibles. Per injectar-nos la certesa que mai de mai ens agenollarem davant
ningú; que ens mantindreu drets, com el capellà Poquet, a l’hora
d’afusellar-nos.
Gràcies sexe per servar-nos vius,
remoguts, engrescats, obsessius, enfollits, al llarg de totes les etapes de la
nostra contradictòria peripècia. Tot el bé i el mal de les nostres vides emana
de la vostra sagrada concupiscència. Gràcies
per conservar-nos la categoria de bestioles calentes. (Veus com no has
escrit bestiotes?). Gràcies per refugiar- vos a la gorga cada cop que els
poders han volgut sanar-vos. El vostre déu i el vostre amo volem morir abans de
perdre l’enravenada.
remoguts, engrescats, obsessius, enfollits, al llarg de totes les etapes de la
nostra contradictòria peripècia. Tot el bé i el mal de les nostres vides emana
de la vostra sagrada concupiscència. Gràcies
per conservar-nos la categoria de bestioles calentes. (Veus com no has
escrit bestiotes?). Gràcies per refugiar- vos a la gorga cada cop que els
poders han volgut sanar-vos. El vostre déu i el vostre amo volem morir abans de
perdre l’enravenada.
Gràcies, panxota nostra, per engolir
i pair tones i més tones d’histerismes i ànsies. Per consentir, a voltes a preu
de còlic, les golafreries del nostre insaciable paladar. No ens avergonyim de
vós, ans us resguardam, panxacontents, com un sagrari, amb conopeus de seda.
i pair tones i més tones d’histerismes i ànsies. Per consentir, a voltes a preu
de còlic, les golafreries del nostre insaciable paladar. No ens avergonyim de
vós, ans us resguardam, panxacontents, com un sagrari, amb conopeus de seda.
