138. CONTINUACIÓ DEL PREFACI PER ALS ÒRGANS


Els prefacis
culminen amb el càntic del sant, sant. Els nostres òrgans són santíssims.
Gràcies, homenot meu, per prestar-me’ls. Jo visc, com tu, en ells, amb ells i
per ells.

Continuem el prefaci de la nostra gratitud.

Gràcies ronyons per exercir l’emprenyatívol ofici de corrector. Sense
els vostres avisos i frenades, el nostre cossarro ja hauria rebentat. Heu de
reconèixer  que els vostres mètodes
d’incrustar pedres a la canonada per aturar el motor són un xic bàrbars. A la
darrera desembussada quirúrgica guaitàrem a l’abisme. Gràcies perquè les
vostres comminacions són ara suaus i pertinents.

Si hagués de proclamar la meva gratitud als qui fan possible la vida
d’una ciutat, començaria pels agents més indispensables com són els fematers.
Per això, proclamam les més entendridores gràcies pel nostre clavegueram.
Gràcies, anus nostre, per mantenir-nos nets sense més molèsties que uns pocs
restrenyiments i altres tantes diarrees. Gràcies, cul estimat, per
alliberar-nos de morenes i de pressures coitals que infal·liblement els
homòfobs atribueixen als gais. En correspondència, erigim un monument al sant
bidet.

Els mascles no presumeixen de pits. Al contrari,
se n’avergonyeixen quan es  tornen
mamelles de femella. Nosaltres, tu i jo, mamífers divins, professam un
agraïment secret a la nostra sina. Gràcies, sensibilíssims mugrons per ser la
clau de les nostres enrampadisses erotitzacions.

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu