Compadit
eunuc meu, massa bé saps que a la revàlida dels sentits corporals el teu tacte
no se salva ni per la mínima. Estàs suspès.
Si en lloc de tornejar-te ta mare
t’hagués modelat jo, com un nou Adam, t’hauria tret d’un tronc de figuera.
Sovint els ulls t’espiregen i als
caps dels dits hi crema l’ànsia d’una carícia, però la repressió celibetària et
fa avortar qualsevol solaç del tacte. Aquesta castració de mare i d’Església
t’ha convertit en un leprós. La teva pell refusa una altra pell. El teu repèl
va més enllà de la teva misogínia per estendre’s a tots els cossos, àdhuc els
que t’exasperen la luxúria.
caps dels dits hi crema l’ànsia d’una carícia, però la repressió celibetària et
fa avortar qualsevol solaç del tacte. Aquesta castració de mare i d’Església
t’ha convertit en un leprós. La teva pell refusa una altra pell. El teu repèl
va més enllà de la teva misogínia per estendre’s a tots els cossos, àdhuc els
que t’exasperen la luxúria.
Blai Bonet va comprar la meva
compassió clamant: «Jo som els vostre ca que bava».
compassió clamant: «Jo som els vostre ca que bava».
A voltes he estat a punt de
perdonar-te el teu terrible pecat contra el sant tacte quan t’he contemplat com
un rateret que lladra versos a la lluna.
perdonar-te el teu terrible pecat contra el sant tacte quan t’he contemplat com
un rateret que lladra versos a la lluna.
M’entendreix la insinuació de
l’elefantet d’ivori d’ “El cos de l’estimera»: «Tan sols amb una
– picardiosa – abrusadora – lasciva rasquillada – d’aquell déu de banús – vaig saber per a sempre – que tenen
sexe els àngels”.
l’elefantet d’ivori d’ “El cos de l’estimera»: «Tan sols amb una
– picardiosa – abrusadora – lasciva rasquillada – d’aquell déu de banús – vaig saber per a sempre – que tenen
sexe els àngels”.
Per alliberar-te del càncer de pell
que t’has guanyat, fica’t dins un tren de l’Índia i deixa que els intocables et
premin a la llitera.
que t’has guanyat, fica’t dins un tren de l’Índia i deixa que els intocables et
premin a la llitera.
