15. LA IRONIA, QUALITAT DIVINA

Odii els
teòlegs. Àdhuc els bons. Només embullen la troca. Les teologies  encadenen l’Evangeli. Tot i respectar el
seu  testimoni, rebuig per igual els
inventors de la teologia de l’alliberació. Aquest intent d’aplicar el mètode
marxista a les benaurances  ha tingut el
mateix efecte que aconseguiria una formiga fent pessigolles a la cuirassa d’un
elefant.

Canviï tots els doctorals experts de qualsevol religió per un humorista
lliure i sagaç. La ironia és la qualitat més divina de la intel·ligència
humana. El sarcasme és l’única arma que les moneies llestes poden esgrimir
contra els monstres del poder. Fins i tot contra la tirania omnipotent dels
déus. De tots els déus.

Un acudit valent i perspicaç sobre qualsevol caire sagrat aclareix més
misteris que la summa de sant Tomàs. M’encanta com em pinten els humoristes.
D’existir, voldria ser un ancià bondadós i polissó com el de les meves
caricatures. Fins i tot trob que l’emblema del triangle amb un ullot enmig té
molta gràcia.

Estimats caricaturistes, us don un consell: mai no us fiqueu amb el meu
germà bessó, n’Al·là de les apedregades. Els seus aiatol·làs no van de berbes.
Mentrestant us deman un favor: calçau-me amb qualsevol xinel·la, però mai no em
pinteu amb sabatetes vermelles
de tacó alt com les del vostre Benet XVI.



No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu