Feia
temps que no et contemplava aglapit per la lectura. Et va costar entrar a “El
sueño del celta». Les repugnàncies envers el feixisme anticatalà de Vargas
Llosa, juntament amb la fumassa de la concessió del premi Nobel, et barrava el delit. Però el record de
l’enrampada de “La ciudad y los perros», que xarrupares a la barriada
piurana de «La casa Verde», rompé la barrera dels fàstics. L’anunci
de l’homosexualitat del personatge endolcí l’engospada.
contrari. No sé si Vargas Llosa ha salvat, tot canonitzant-lo, l’heroi de la
independència irlandesa o si sant Roger Casement ha redimit l’escriptor
arequipeny de la seva imbecil·litat feixista. Tu, bestiola enamoradissa, has quedat prendat del màrtir
anticolonialista fins al punt de sentir-t’hi plenament identificat. Has
descobert una nova icona. El referent més complet de la teva vida. Ara
signaries amb sang poder seguir les
passes d’aquest ídol novell. Malgrat la mania de la teva poquedat, jo, el déu
dels dubtes i les contradiccions, us contempl com a germanets bessons:
idealistes, lluitadors, masoquistes, enamorats dels negres i dels bells
exemplars de minotaures. Em complau el vostre agnosticisme sedegós d’un déu
diametralment oposat al monstre que ha creat el poder.
de la història, ha fet justícia.


