154. L’ALLIBERAMENT PER LA NUESA

Aquest
cap de setmana he pogut fruir, per mor de la meva ubiqüitat, de dos
esdeveniments esperançadors. A cada un d’ells la nuesa del cos jugava un paper
definitiu de cara a l’alliberament de les pors ancestrals.

Per una banda, el meu agosarat
profeta dels cossos despullats, Spencer Tunick, s’ha atrevit a muntar el seu
escenari a una platja israeliana de la mar Morta. Per una altra banda, per
cinquè any consecutiu, la gent jove de Bunyola s’espolsava les timideses
desfilant amb poquíssima roba pels carrers de la vila.
El
fenomen que es produeix entorn dels muntatges del fotògraf americà és d’un
impacte brutal: per tot arreu la gent es mostra disposada a alçar un clam de
llibertat.
Al poble de muntanya, aquesta
necessitat de rompre fermalls es manifesta amb un to lúdic. Tanmateix, l’efecte
va per l’atreviment de trencar tot tipus d’inhibicions personals i socials.
Comprenc que et moris d’enveja de
prendre part en aquestes missions salvadores. Però no consentiré que hi
participis ja que quedaries borni de mirar de coa d’ull  els sexes dels homes tot calculant la
grossària a l’hora de la deixondida.
Et
ben assegur que el dia que un Spencer Tunick ompli de cossos despullats sant
Pere de Roma o la Kaaba de la Meca la humanitat començarà a ser lliure.

 

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu