En un principi vaig pensar, Déu meu, que això de ser
capellà era com una pellissa de be que m’havia entaferrat damunt la meva
carcassa. Innocent de mi, vaig creure que despullar-me de la camisa sacerdotal
seria com treure’m l’alba després d’una missa. Mai no em podia imaginar que, al
llarg de cinquanta anys rodons, la lloba de mossèn s’havia convertit en una segona
pell.
En comptes de treure’m de sobre una
disfressa, m’he escorxat l’ànima. El gest que la gent defineix com a
«penjar els hàbits» ha esdevingut una tragèdia íntima. Crèdul poeta,
somniava que com a serpent de desert em desprendria de la vella pellerofa mentre estrenava una pell
nova. Seguint un mal costum meu, vaig voler efectuar l’operació damunt la
balconada de la plaça on ja havia representat altres atrevides despullades.
Però no és el mateix trobar-te nu que sentir-te escorxat davant la gelor del
poble. Tot el meu cos tremola esgarrifances.
disfressa, m’he escorxat l’ànima. El gest que la gent defineix com a
«penjar els hàbits» ha esdevingut una tragèdia íntima. Crèdul poeta,
somniava que com a serpent de desert em desprendria de la vella pellerofa mentre estrenava una pell
nova. Seguint un mal costum meu, vaig voler efectuar l’operació damunt la
balconada de la plaça on ja havia representat altres atrevides despullades.
Però no és el mateix trobar-te nu que sentir-te escorxat davant la gelor del
poble. Tot el meu cos tremola esgarrifances.
De quina forma el teu nom
m’encalentia, cony de Déu! De quina forma havia arribat a creure i a viure el
paper de la comèdia! De quina forma port gravada a foc la tamborada d’Encís de
Minyonia: «Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà«. Cada un
dels tres trets els visc de la meva singular manera.
m’encalentia, cony de Déu! De quina forma havia arribat a creure i a viure el
paper de la comèdia! De quina forma port gravada a foc la tamborada d’Encís de
Minyonia: «Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà«. Cada un
dels tres trets els visc de la meva singular manera.
Ara sé
que divorciar-se és com escorxar-se.
