
El contamots ens tallà la comunicació en el moment més dolç de la conversa.
Tanmateix, vaig seguir divertint-me
aplicant el teu lema. Vaig dedicar el primer honor al sagrament de la rentada
de peus. Les dames litúrgiques -totes fines, elles- li diuen lavatori. El gest del mestre restava
ben patent. El senyor rentà els peus als seus súbdits. El primer ha de ser el
darrer. I al revés. Aquesta seria una de les actituds bàsiques de l’home nou.
Llavors vaig seguir papallonejant
per tots els terrenys. T’evit les premisses i pas directe a les conclusions.
-l’ofici més difícil de la terra- quan
escoltin els seus fills. Els mestres esdevindran bons educadors quan aprenguin
dels alumnes. Els tècnics de les ferides humanes, tals com psicòlegs,
treballadors socials, metges, monitors i altres plenipotenciaris, guariran les
nafres dels desgraciats quan es fiquin dins la pell dels miserables. Els
tribunals començaran a repartir justícia
quan els jutges es deixin interpel·lar pels condemnats. Així, en els casos dels psicòpates,
restituirien la pena de mort.
operatiu quan, en un atac de fantasia, s’aplica al rics: miserables rics!
teu Déu. Sense tu no puc fer res. La meva honra està en les teves mans.

