Veia
dar que aquests temps, mal anomenats de
crisis, ens portaven bons vents per tornar a somniar en les utopies. Però
no m‘atrevia a dir–ho
per la por que un pic més em qualificassin de visionari. Vet ací que la trobada
amb la valenta carta als bisbes del món del maleït teòleg Hans Küng,
tot proclamant
que s‘han acabat les verbes, les
temporitzacions, les mitges tintes i que ha arribat el temps de la gran reforma
de l‘Església, m‘han
contagiat el coratge d‘alçar un crit
revolucionari.
Les volcàniques turbulències econòmiques, socials
i religioses van esbucant els murs de l’injust i cruel ordre mundial.
Ha arribat l’hora de treure de les tàvegues de l‘oblit
i la vergonya la vella i estimada
paraula que pot retornar–nos
la dignitat d‘animalons racionals: revolució! Aquesta
és la santa paraula: revolució! Ha arribat
l‘hora d‘escopir un gargall de
burla a tots els que ens han enganyat prometent-nos un canvi. Quan te tornen
canvi només et lliuren ferramalla. La revolució exigeix una
transformació profunda i radical del sistema i deIs sistemes.
i religioses van esbucant els murs de l’injust i cruel ordre mundial.
Ha arribat l’hora de treure de les tàvegues de l‘oblit
i la vergonya la vella i estimada
paraula que pot retornar–nos
la dignitat d‘animalons racionals: revolució! Aquesta
és la santa paraula: revolució! Ha arribat
l‘hora d‘escopir un gargall de
burla a tots els que ens han enganyat prometent-nos un canvi. Quan te tornen
canvi només et lliuren ferramalla. La revolució exigeix una
transformació profunda i radical del sistema i deIs sistemes.
L’Església, els
polítics, els governs i tota la mandanga es
dediquen a fer pessigolles a un mort. Avui ja no riu ni Déu. El món
necessita un nou ordre on les bestioles humanes puguem somniar utopies i Déu
pugui descansar en pau.
polítics, els governs i tota la mandanga es
dediquen a fer pessigolles a un mort. Avui ja no riu ni Déu. El món
necessita un nou ordre on les bestioles humanes puguem somniar utopies i Déu
pugui descansar en pau.
