Pobre
conillet de camp esdevingut geneta, avui, més que mai, m’inspires una llàstima
infinita. Has tastat l’agror podrida de la venjança i t’ha quedat el cos
regirat, amb la repugnància del vòmit a la boca de l’estómac. Com un cancerós
sotmès a quimioteràpia, voldries treure’t el verí, però totes les nàusees et
resten enganxades a l’arcada.
Sovint has abusat del teu poder tirant al carrer els indefensos
ratolins que no marquen el pas de les teves cornetes a la caserna dels
miserables. Però en tot cas, les teves gastades argúcies sobre la necessitat
d’impartir justícia havien apagat el grinyols del teu cacicat. Però la
fulminant expulsió d’avui ha anat més allà de l’acompliment de la disciplina,
per endinsar-se per la venjança personal.
ratolins que no marquen el pas de les teves cornetes a la caserna dels
miserables. Però en tot cas, les teves gastades argúcies sobre la necessitat
d’impartir justícia havien apagat el grinyols del teu cacicat. Però la
fulminant expulsió d’avui ha anat més allà de l’acompliment de la disciplina,
per endinsar-se per la venjança personal.
Per molt mesquer que fos, no era res més que salvatgina socarrada per
la cremada del bosc. El malanat no tenia defensa davant la teva irada
sentència:
la cremada del bosc. El malanat no tenia defensa davant la teva irada
sentència:
-Tens dues hores per anar-te’n i quinze dies per recollir les teves pertinences.
Has tastat l’agror de la falsa vindicta. La repugnància de la saliva
t’ha quedat aferrada als sentiments. I ara,
a més de l’alè, te put l’ànima.
t’ha quedat aferrada als sentiments. I ara,
a més de l’alè, te put l’ànima.
Ara ja saps com em sent jo, l’aregador dels llamps forcats, quan el
castradors de porcs parlau de la ira de
déu i de les seves rabiüdes venjances.
castradors de porcs parlau de la ira de
déu i de les seves rabiüdes venjances.
