209. SERVEI A DOMICILI

Cal
que deixem constància de la nostra clari
vidència
respecte dels nous pobres.

A diferencia d‘Àfrica,
aquí no tenim problema d‘aliments.
A Mallorca h
i ha
queviures i solidaritat suficients com perquè ningú no pateixi fam. El problema
,
és com fer que els aliments arribin
amb dignitat als vertaders necessitats.
No hi ha cap dificultat per arribar als pobres
institucionalitzats. Fins i tot als marginats tirats al carrer. Totes aquestes
bestioles humanes saben molt bé per on han de pasturar. A Can Gazà, entre el
que produïm i el que rebem
, menjam
com Déu i podem compartir-ho amb
tots
els qu
i s’atansen a ca nostra.
El drama està en què els solidaris no arribam als nous
necessitats
, als aturats que ho passem malament, als
immigrants que es troben desesperats
, però
que encara conserven un racó on viure
, malgrat
sigui una habitació amb dret a cuina
. Tots
aquests han de poder menjar a ca seva, asseguts a la darrera cadira coixa que
els quedi.
Un temps, els components de les Conferències de sant Vicenç de
Paül es repartien les famílies necessitades del barri i cada diumenge les
portaven l
‘ajuda a casa.
Cal que totes les institucions que viuen
ran dels necessitats
–parròquies,
col·legis, associacions, etc.-
organitzin agents solidaris que facin el miracle que els queviures arreplegats
arribin als seus destinataris.



No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu