216. UN LLIBRE PORNOGRÀFIC

Si em restàs un pinyolet d’oliva a l’alfabieta del
seny et manaria, germà de llet d’Abraham, que cremassis tot d’una les
comunicacions que t’he dictat. Seria el moment oportú. Cinc de la matinada.
Gairebé tots els monjos dormen menys el germanet llec encarregat d’encendre el
foc a l’olla per als àpats dels porcs i de l’aviram. Seria bo de fer dir-li:

-Té. Amb
aquest mamotreto la llenya banyada prendrà com si fos esca.
No posaré a
prova el teu vot d’obediència, aimat hagiògraf. Don per fet que no descansarem
fins que aquest testament nostre es converteixi en llibre.
No hi ha
sortida pel camí del mig: o cremes aquests papers o aquests papers et cremaran a
tu.
Hem de canar
la situació.
El llibre és
pornogràfic. No ens conformam a despullar-nos. Ho feim en postures provocatives
i obscenes. La nuesa dels sentiments és més impúdica que l’exhibició dels
genitals. Les confessions públiques són un striptease de cabaret.
El llibre
tocarà els collonets a moltes tapades. A moltes gallinorbes que s’aferren a la
fusta dels seus armaris. A molts de banyuts que no volen admetre que Déu els
enganya mentre els seus representats els estupren.
Hem de ser
conscients que la inquisició segueix més virulenta que mai. Els inquisidors
d’ara han convertit la informació en un forn nazi.



No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu