Segur que
estàs content, cabroníssim . Han guanyat els teus per esmicoladora majoria
absoluta. La nostra terra, encara xopa de sang republicana, s’ha tenyit de
blavor feixista.
Han passat 29 anys des d’aquella nit, quan la ràbia per haver-me robat
mon pare, em forçà a atorgar-te el suprem títol de cabroníssim.
mon pare, em forçà a atorgar-te el suprem títol de cabroníssim.
L’encapçalament del meu parenostre deia: “Cabroníssim avantatgista,
Déu, desvergonyit passota del temps i de
l’espai”. Aquell dia em rebentares la tendresa. Avui m’has esbandit
l’esperança. Tan sols em resta un grumoll de fe per increpar-te. Un darrer alè
per escopir al cel. Alç un udol de lloba ferida a la lluna plena.
Déu, desvergonyit passota del temps i de
l’espai”. Aquell dia em rebentares la tendresa. Avui m’has esbandit
l’esperança. Tan sols em resta un grumoll de fe per increpar-te. Un darrer alè
per escopir al cel. Alç un udol de lloba ferida a la lluna plena.
I no em vinguis amb bajanades: el teu nom i, segons ells, el teu poder
i també la teva gràcia, estan amb la dreta.
i també la teva gràcia, estan amb la dreta.
La barra dels feixistes és infinita. Vet ací el darrer exemple. El qui
es diu i actua com a representant teu a la terra ha proclamat que el monstre polonès,
que donà la comunió a Pinoxet, seu tot gloriós al teu costat. Al costat on no
hi ha cap cadireta baixa per al màrtir Oscar Romero.
es diu i actua com a representant teu a la terra ha proclamat que el monstre polonès,
que donà la comunió a Pinoxet, seu tot gloriós al teu costat. Al costat on no
hi ha cap cadireta baixa per al màrtir Oscar Romero.
T’he perdut la por, però em dol fins a les entreteles de l’ànima que
puguis ser com ells et pinten.
puguis ser com ells et pinten.
Mentre pugui blasfemar, dient-te cabroníssim, pensar que pots existir
em serà molt útil.
em serà molt útil.
