Déu meu, he
recollit aquesta floreta per a tu. Accepta-me-la.
Una associació de lliurepensadors ha pagat un anunci que camina en bus
pels carrers de Barcelona. Diu així: «Probablement Déu no existeix.
Deixa de preocupar-te’n i frueix de la vida«. Voldria dir-hi la meva.
Un adverbi –“probablement»- fa que els ateus de la propaganda esdevinguin
agnòstics. Cosa més raonable i humana. Impressiona que donin per descomptat que
Déu és un obstacle per a la felicitat. Ningú no sap a ciència certa si Déu
existeix. Aquesta qüestió es mou dins l’aiguamoll de la fe. Dins aquest terreny només hi valen els
testimonis personals. No ens fan creure les propagandes, sinó les obres dels
creients.
Estaria contentíssim que Déu existís. Però tenc ben clar que res ni
ningú no pot canviar gens la meva llibertat. No faig res, res!, per Déu. Ni
deix de passar tot -tot de tot i més! –
el gust que puc, per tenir-li por. Gràcies a Déu tinc molta fe. Crec en Jesús,
en Gandhi, en el Che, en els meus pares, en els pobres, en la natura. Fins i
tot em fan una santa enveja les persones que estan ben segures de l’existència
de Déu. Però em conform a ser un home pobre, nu i lliure. Un coix que camina
sense crosses.
ningú no pot canviar gens la meva llibertat. No faig res, res!, per Déu. Ni
deix de passar tot -tot de tot i més! –
el gust que puc, per tenir-li por. Gràcies a Déu tinc molta fe. Crec en Jesús,
en Gandhi, en el Che, en els meus pares, en els pobres, en la natura. Fins i
tot em fan una santa enveja les persones que estan ben segures de l’existència
de Déu. Però em conform a ser un home pobre, nu i lliure. Un coix que camina
sense crosses.
