T’he
sorprès, empedreït tafaner, quan acabaves d’aguaitar al fondal d’una vida.
Quina cara d’esglai t’ha quedat just de descobrir la història personal
d’aquest bon company de solitud, amb el
qual has compartit un viatge al seu passat. M’encantes, quan per eixugar les
llàgrimes de la teva tendral blederia, desplegues el mocador de les
filosofades. Tanmateix comparteix la teva sentència: «Només pots sentir-te
feliç quan te tanques dins la innocència o dins la ignorància».
En el moment de descobrir el rerefons
de les persones i dels esdeveniments tan sols pots alliberar-te de la follia pel camí de la
ràbia o de la pena. Saber, conèixer, entendre, comprendre… tots aquests rius
desemboquen al mar de la indignació o de la compassió. Davant la veritat crua i
nua o mates o beses.
de les persones i dels esdeveniments tan sols pots alliberar-te de la follia pel camí de la
ràbia o de la pena. Saber, conèixer, entendre, comprendre… tots aquests rius
desemboquen al mar de la indignació o de la compassió. Davant la veritat crua i
nua o mates o beses.
Però
jo, el teu , t’he escollit de confident
per parlar de les meves tragèdies. Si tu només de trencar un petitíssim misteri
t’has sentit impotent, imagina’t com
m’he de trobar jo que ho sé tot de tots,
que conec les arrels de cada reacció i les raons de cada revolada. Haver de ser
necessàriament, per raons d’essència,
omniscient, quina putada! Com si els ulls fossin un aparell de raigs X.
jo, el teu , t’he escollit de confident
per parlar de les meves tragèdies. Si tu només de trencar un petitíssim misteri
t’has sentit impotent, imagina’t com
m’he de trobar jo que ho sé tot de tots,
que conec les arrels de cada reacció i les raons de cada revolada. Haver de ser
necessàriament, per raons d’essència,
omniscient, quina putada! Com si els ulls fossin un aparell de raigs X.
Si
pogués estar al teu lloc voldria ser un ximplet, feliç, bona persona, que creu
en Déu.
pogués estar al teu lloc voldria ser un ximplet, feliç, bona persona, que creu
en Déu.
