Qui
no és humil és perquè no vol. Ara resulta que el referent que més s’acosta a
les prerrogatives que m’heu atribuït els humans és una diminutíssima partícula,
amb el nom de bosó i el sobrenom de partícula divina. Fins i tot el nom de bosó em sona a bosses
tristes. Aquest subneutrí, que segueix just després del no-res, reuneix les més destacades condicions que
conformen l’essència d’un déu, com existir des de sempre i per sempre, gaudint
d’una presència definitiva en tot lloc fins i tot en els abismes de la negror
absoluta. Així, aquesta llavoreta imperceptible es constitueix en el principi
de tota la creació.
T’imagines el credo del santíssim
Bosó? «Crec en un bosó, déu totpoderós, creador de cel i terra…Omnipresent,
omnipotent.”
Bosó? «Crec en un bosó, déu totpoderós, creador de cel i terra…Omnipresent,
omnipotent.”
Saps que et dic, bosonet meu
estimat? Que preferesc ser el déu que els homes heu creat. Un déu modelat
segons les vostres necessitats. Un
company de viatge que neix i mor amb vosaltres, habitant tostemps als vostres
cors.
estimat? Que preferesc ser el déu que els homes heu creat. Un déu modelat
segons les vostres necessitats. Un
company de viatge que neix i mor amb vosaltres, habitant tostemps als vostres
cors.
Et promet que aquesta existència
meva és molt agradable. És la mateixa que tu tindràs després de mort si
conquereixes l’eternitat en vida. És la mateixa que han assolit els creadors de
les principals religions, com puguin ser Jesús, Mahoma, Buda, Moisès…
meva és molt agradable. És la mateixa que tu tindràs després de mort si
conquereixes l’eternitat en vida. És la mateixa que han assolit els creadors de
les principals religions, com puguin ser Jesús, Mahoma, Buda, Moisès…
Tanmateix, en tot i per tot l’últim
referent és un bell somni.
referent és un bell somni.
