Mentre
els teus excol·legues beneïen les innocents bestioles, tot envoltats de les
feres que devoren el poble, nosaltres dos, el teu déu i tu, recordàvem com el
dia de sant Antoni de 1917, Anatoly Lunacharse presidia, en nom de l’Estat
Soviètic, un tribunal que jutjava
«el totpoderós» per genocidi.
La pena de mort dictada va ser
executada per un escamot d’afusellament que disparà un esplet de ràfegues
contra el cel de Moscou.
executada per un escamot d’afusellament que disparà un esplet de ràfegues
contra el cel de Moscou.
El judici del poble rus en nom de
tot el món contra déu es representa davant una immensa multitud. El president
del tribunal era un teòleg. Molt sovint repetia que «la religió és com un
clau, que com més el piques més endins es fica». Els fiscals aportaren quantitat de proves
històriques per demostrar que déu era culpable de tots els mals de la
humanitat. Els defensors d’ofici demanaren l’absolució tot al·legant que déu
patia «una greu demència», fins al punt de no ser responsable dels
seus actes divins.
tot el món contra déu es representa davant una immensa multitud. El president
del tribunal era un teòleg. Molt sovint repetia que «la religió és com un
clau, que com més el piques més endins es fica». Els fiscals aportaren quantitat de proves
històriques per demostrar que déu era culpable de tots els mals de la
humanitat. Els defensors d’ofici demanaren l’absolució tot al·legant que déu
patia «una greu demència», fins al punt de no ser responsable dels
seus actes divins.
Vet ací com la convicció dels ateus
és molt més forta i obsessiva que la fe dels creients, tostemps dubtosa i
freda. Si no creuen que existeix, com
poden jutjar-lo? Ningú no afusella un fantasma.
és molt més forta i obsessiva que la fe dels creients, tostemps dubtosa i
freda. Si no creuen que existeix, com
poden jutjar-lo? Ningú no afusella un fantasma.
Amb tu, candorós ateu, estic segur i
tranquil, ja que per matar-me hauran de disparar directe al teu cor.
tranquil, ja que per matar-me hauran de disparar directe al teu cor.
