35. ESTIMADA ESGLÉSIA NOSTRA

Sovint hem denunciat
la fua que ha de pegar l’Església per no perdre el tren de la història. Per
deixar-ne constància, recordam junts una de les versions més benignes. Per convertir-se a l‘Evangeli, l‘Església ha
de patir un dolorós procés de mort i resurrecció. Mentrestant, per deixar de
ser una repugnant secta inacceptable:

Ha de retornar
a la democràcia dels primitius cristians tot elegint, des de la
base, els seus dirigents.

Ha de deixar
de ser misògina i fer que la dona tingui els mateixos drets i possibilitats que
els homes arribant fins i tot a poder ser capellans i bisbes, com esdevé a les
altres esglésies cristianes.

El celibat dels capellans
ha de ser optatiu, començant per rescatar la multitud de sacerdots que ha tret fora
per mor del seu matrimoni.

Ha d‘acceptar i
beneir el sexe com el gran regal de Déu que és, molt més enllà de
la procreació.

Ha d‘esborrar
qualsevol ombra d‘homofòbia, tot ajudant a sortir dels armaris a les porprades
matrones.

Ha de retornar
al poble el seu immens patrimoni. Mentre cerca formes i fórmules per desfer-se
dels fermalls de les seves riqueses, ha de fer produir els seus béns fins a
autofinançar-se.

Així, el
Vaticà seria la seu ideal per a l‘ONU i la nostra catedral el millor palau de
congressos.