La
cosa més important de la fe és poder creure. Talment passa amb la pregària,
l’amor i, fins i tot, amb la mateixa vida. L’oració es justifica per la pau que
et regala. El goig d’estimar esborra tot els interrogants sobre les
correspondències de l’amor. La vida no precisa motius ni recompenses. El seu
gran guardó és seguir viu.
Mira que t’ho diu, estimat neòfit,
un vell déu apallissat: no te turmentis ni m’emprenyis amb raonaments, dubtes i
misteris. Creure és una necessitat de l’home, com el respirar. La fe es tanca
dins ella mateixa tot descrivint un cercle perfecte. Ni l’objecte de la fe ni
les seves conseqüències importen per a res. Espavila’t: tots els qui cerquen
aregar la teva fe salvatge volen domar-te fins a convertir-te en un menet de
cordeta.
un vell déu apallissat: no te turmentis ni m’emprenyis amb raonaments, dubtes i
misteris. Creure és una necessitat de l’home, com el respirar. La fe es tanca
dins ella mateixa tot descrivint un cercle perfecte. Ni l’objecte de la fe ni
les seves conseqüències importen per a res. Espavila’t: tots els qui cerquen
aregar la teva fe salvatge volen domar-te fins a convertir-te en un menet de
cordeta.
Tu, com a empedreït i angoixat
escriptor, em toques entendre bé. Trenta-tres llibres t’han servit, almenys,
per descobrir que la plenitud que et fa experimentar el fet d’escriure, encara
que sigui una retxa malgarbada, transcendeix qualsevol altra satisfacció.
escriptor, em toques entendre bé. Trenta-tres llibres t’han servit, almenys,
per descobrir que la plenitud que et fa experimentar el fet d’escriure, encara
que sigui una retxa malgarbada, transcendeix qualsevol altra satisfacció.
Tanmateix, l’escriptura neix i mor
en si mateixa. Tota la resta són
circumstàncies, vanitats i xambes La perfecció com a escriptor
esdevindrà el dia que siguis capaç de cremar allò que acabes d’escriure. La
teva fe serà inamovible en el moment que me matis.
en si mateixa. Tota la resta són
circumstàncies, vanitats i xambes La perfecció com a escriptor
esdevindrà el dia que siguis capaç de cremar allò que acabes d’escriure. La
teva fe serà inamovible en el moment que me matis.
