57. PELL DE DÉU

L’antiga
dita explica que els llops disfressats amb pell d’ovella poden destrossar la
guarda. Hipòcrites, es fiquen enmig del ramat sense que els sentinelles se
n’adonin. Tot i això, a les primeres queixalades els bels dels anyells alerten
els cans guardians.

Hi ha uns llops criminals, satànics,
que es disfressen amb la meva pell. Pell de Déu. Aquesta raça de malnats ha
regnat sempre, tot i que darrerament sembla que s’ha convertit en una veritable
plaga. Sacrílegs, profanadors, no senten cap escrúpol a l’hora d’escorxar-me,
per tal d’aprofitar la meva estampa. Aquests llops estripen els anyells, tot
deixant les guardes tenyides de sang, talment 
un camp de guerra  després d’una
folla matança. Ningú no s’atreveix a aixecar son lladruc. Tothom calla, amb el
cap cot, com els pares que sacrificaven els seus fills als déus  sedegosos de venjances.

Aquests llops ensotanats, sovint
mitrats, haurien d’exhibir-se penjats a les portes de totes les ciutats a fi
que els vianants puguin escopir-los els seus gargalls  de repugnàncies.

A la visita del Papa a Barcelona uns
valents protestaries vestien camisetes 
amb aquest cridaner reclam: «Retireu els nens que arriba el
papa».

Dolç anyellet meu, acceptem un
talismà per descobrir els llops més malignes. Desconfia de qualsevol mercader
de salvacions i hòsties que posa el meu nom en els seus llavis.