98. ACTITUD DE PELEGRÍ

        Sobre els nostres viatges en podíem escriure tot un
tractat, tantes són les lliçons i les experiències que hem espipellat.

Quan rodes
pel món és quan penetres millor els meus missatges  i quan captes amb més coratge les meves fantasies
creatives. Tots els invents  pels
marginats i totes les escriptures foren engendrades en les nostres sortides.
Tots els nostres fills vénen d’una lluna de mel.
Aquest
prodigi el fa possible l’actitud de pelegrí. Estàs de pas. Res de res  pertany a la teva responsabilitat. Un
visitant mai no s’ha de convertir en missioner. Un rodamón  ha de mirar, fruir, analitzar, aprendre, tot
agraint sos privilegis.
        Com a premi afegit tens el goig immens de l’anonimat.
Coneixes sense ser conegut. Et capbusses tranquil i sorrer al paradís de la
clandestinitat. Als viatges com mai podem complir el sagrat consell del nostre
pare  pagès: “Un ca assenyat mai no fa
carn a la seva guarda”.
Als viatges,
afamegat celibatari, vas amb tots els instints i sentits desfermats.  Per damunt tot priva la caça d’una aventura
lasciva. Fins i tot al transiberià t’enginyares perquè uns ulls lluents et
retruquessin la mirada.
Mai no t’ha
passat res desagradable perquè entre jo, el teu Déu , i els àngels del respecte
i la generositat hem obrat el miracle de retornar-te sa i estalvi.

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu