ACTE DE RESISTÈNCIA MARGINAL A SINEU

Resistir és no cedir ni un punt dels principis,
conviccions i utopies.

Resistir és posar peu fiter per no moure’t del
teu lloc. Abans morir que

deixar de ser tu mateix.
Resistir és plantar cara a les tempestes del desert
i no deixar-te enganyar pe
r miratges d’impossibles oasis.
Resistir és traduir a fets concrets les
proclames de llibertat, justícia i

democràcia.
Resistir és vendre-ho tot per una causa, però
mai no acceptar una rebaixa.

Resistir és seguir aferrat a la
crítica i a l’autocrítica amb tolerància zero a la frivolitat i a l’estupidesa.
Hores d’ara estic recitant, braços en creu, una
lletania de resistències.

Resistència evangèlica. Quan
tothom es conforma amb un Papa que viu humil a un racó del Vaticà jo enviï
l’església a la Cova de Betlem. I si no, a la merda.
Resistència política. Quan la proposta suprema
es diu canvi, jo seguesc

entercat en clamar per la
revolució.
Resistència marginal. Quan l’ajuda al pobre s’ha convertit en un negoci i en un espectacle de
la beneficència jo definesc, predic i practic la solidaritat com una exigència
de ser persona. Tant per jo com per als marginats.

Resistència‘ literària. Renuncii a l’èxit momentani per tal de mostrar als
quatre folls enamorats de l’escriptura la riquesa esplendorosa i àrdua de la nostra
llengua catalana.
Resistència sexual. Mai no deixaré que me’ls
tallin per molt que a la

castració li diguin vergonya,
celibat o prudència.
Resistència social. Escarnesc, íntimament i pública, els dogmes de la nostra societat, com
són els doblers, la comandera i la figurera, tot convertit les meves accions en
denúncia contundent i pública.
La dinàmica de la resistència ve calcada al
model de l’aguant d’una vaga de fam. Pots resistir si tens una causa clara i
definida i l’escalfor dels germans de nissaga i dels companys de viatge.
La resistència no té cap mèrit.
Al cap i a la fi, no passa de ser una pura i dura lluita per
la supervivència. O resisteixes o t’engoleixen.
Si compareixeu al claustre de l’Ajuntament de
Sineu, dimecres dia 10 a les 8 del vespre, podrem convertir la simple
presentació d’un llibre en un acte de resistència marginal i revolucionari.

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu