DECLARACIÓ DE GUERRA

Venerables barons i piadoses dames que no resistiu la temptació insana
d’aguaitar al guirigall del meu bloc, no estic ni virulent ni agressiu: simplement
som conscient del trist instant històric que ens fan viure a la força.

Els violents són els que callen davant la
devastació criminal que cometen els botxins declarats de la nostra llengua,
cultura, terra i pàtria. Els traïdors, els que lliuren als colonitzadors el pa
dels nostres  infants per un pam de poder
aquí i a Madrid.  Es diu ”qui calla hi
consent”, però quan contemples la destrucció d’allò que més estimes amb un
passiu silenci et converteixes en còmplice.

Si toquessin un fill meu o envestissin ma
mare, em tiraria damunt  l’assassí
atacant-lo amb dents i ungles. Quan al “Clam per al meu poble” vaig xisclar: ”per
tu, terra nodridora, pel teu més petit bocí, nostra sang viu disposada tant a
matar com a morir”, no teixia corones de flors per al més de Maria. Traduïa a
paraules, pobres i esburbades, els meus sentiments més profunds i les meves conviccions
més inamovibles.

Escopiu-me a la cara, però no em digueu que
el meu credo, el credo de la llibertat i de l’amor per al meu poble, és
demagògia.

Declar la guerra a mort  a aquest exercit de facinerosos capitanejats
per Bauzá i llur plana major que sembren de sal el conró de la nostra llengua i
cultura perquè no hi pugui créixer mai més un bri de vida. Me’n fot que la meva
sigui una declaració de guerra unilateral. Quan peguen foc a ca nostra no esper
el permís dels bombers per apagar-lo.

No usaré més munició que la veritat ni més
arma que la paraula.

La veritat mai no pot ofendre. Qui es pica per una veritat, no és digne
de ser tingut com a persona. L’única cosa que deshonora un home són les seves
obres.

No em vingueu amb romanços com que “la
guerra és bruta”. L’única brutor imperdonable és la covardia.

Des d’ara som i em declar un franctirador.
Em faré fort al meu terreny conegut i trescat. Atacaré des de la ciutat inexpugnable
de gailàndia, celat al castell de marginàlia. No recusaré el cos a cos i no em
retiraré del camp de batalla fins que hagi arrabassat a mossegades la pell
d’ovella dels llops que destrossen els anyells de la nostra guarda.

La meva tàctica serà despullar-los. Quan tothom
els contempli nus tot comprovant que l’embalum dels collonets que exhibeixen són
papers d’estrassa, es retiraran a la cova de les ratapinyades d’on mai no haurien
d’haver eixit.

No em sent cap reencarnació de Joanot Colom,
però us convit a reinventar les germanies.