EL BISBE DESPLOMA EL TIL DE LA BALANÇA

La justícia ve representada, des de sempre i a tot arreu, per unes


balances. Per imitació, podem imaginar-nos que tots, àdhuc els déus, a l’hora
de prendre una decisió van dipositant en els plats els pros i els contres fins
que els pesos vencen definitivament la determinació cap a un costat o l’altre.

Aquest dies hem contemplat, amb angoixa vital i
pregones ànsies, com el caparrut i closca Bajà del Govern, l’impresident Bauzá,
no deixava que el plateret de la seva balança s’inclinàs de part de la raó, el
sentit comú, la pau social, el progrés i el benestar dels seus súbdits. Ell i l’escamot
dels seus llepaires posaven a l’altra banda de la balança social i cultural la roca
més feixuga del món, com és l’orgull, la ignorància, la comandera i els complexos.

Per molt que els personatges més prudents i
significatius del nostre poble intentassin contrarestar el pes de la imbecil·litat
d’una dictadura de fet, la balança de Bauzá seguia donant els mateixos quilos
d’odi i ràbia contra la nostra llengua, cultura i poble. Ell, com a déu absolut
i amo de la vida i la mort dels seus esclaus, es presentava disposat a tancar
la botiga abans de cedir una unça als catalanistes i maltractadors dels seus
propis fills.

Però vet aquí que, com a les sordes, de forma
silenciosa, la balança del dictador ha fet un moviment cap a la reconciliació.

No hi ha dubte: algú ha dipositat un pes
definitiu a l’altre plat.

No dubt que la peça que ha inclinat la balança l’ha
dipositada el bisbe amb la seva definició favorable al sentit comú i al bé de
tots.

Les coses no han canviat: hi haurà PP per molts
d’anys. Fins i tot en situacions tant dramàticament extremes no els ha fallat
ni la disciplina de partit a l’hora de votar ni el respecte a l’aliat sagrat
com és l’Església.

Com en temps de Franco, el bisbe pot desplomar el
til de la balança.

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu