Amb
n’Andreu, el ferrer més complet del món que deixà la pell a Líbia, aixecant les
torres de petroli per a Gadafi, vaig complir el jurament de deixar-lo morir a
Can Gazà. Per res vaig permetre que el deportassin a cap hospital. Just abans
de tancar els ulls per a sempre, els obrí de bat a bat. Davant la meva mirada
estorada, s’arrabassà del coll la grossa cadena d’or que exhibia com un punt de
distància de la misèria i me la posà a la meva mà mentre em recomanava,
més amb la fondària de l’alenada que amb
la veu:
-És l’única cosa que em resta. Ven-la i paga
algun deute de la casa.
algun deute de la casa.
Aquella joia era un tresor sagrat per a mi. La vaig
haver de vendre a pes.
haver de vendre a pes.
Ara tenim una altra joia sagrada, una obra d’art. Un
llibre meravellós que han enllestit dues sensibilitats singulars. Amb la seva
poesia primmirada, austera, essencial, el nostre president, Jaume Mateu, ha
convertit els macs de torrentera en polides llàgrimes d’un rosari marginal,
apte només per rosegar els misteris de dolor. Mentre Fiona Mersh va treure tot el
seu art gràfic per convertir en ombres impressionants les tristes ànimes dels
exclosos.
llibre meravellós que han enllestit dues sensibilitats singulars. Amb la seva
poesia primmirada, austera, essencial, el nostre president, Jaume Mateu, ha
convertit els macs de torrentera en polides llàgrimes d’un rosari marginal,
apte només per rosegar els misteris de dolor. Mentre Fiona Mersh va treure tot el
seu art gràfic per convertir en ombres impressionants les tristes ànimes dels
exclosos.
En aquests moments, la necessitat primordial de Can
Gazà, la tasca essencial de Marginàlia, el desafiament a vida o mort dels
lluitadors per la dignitat dels pobres, és que aquest testament, aquesta herència
sagrada, aquest regal corprenedor arribi al coneixement i a l’estima de tothom.
No hi valen excuses de llengües ni cultures. L’impacte de “El preu de la vida
mòlta” arriba a les entranyes pel tacte i la mirada.
Gazà, la tasca essencial de Marginàlia, el desafiament a vida o mort dels
lluitadors per la dignitat dels pobres, és que aquest testament, aquesta herència
sagrada, aquest regal corprenedor arribi al coneixement i a l’estima de tothom.
No hi valen excuses de llengües ni cultures. L’impacte de “El preu de la vida
mòlta” arriba a les entranyes pel tacte i la mirada.
CRIDADA DESESPERADA
Cinquanta
anys de viure dels marginats, pels marginats i amb els marginats m’atorguen el
dret de posar-me patètic.
anys de viure dels marginats, pels marginats i amb els marginats m’atorguen el
dret de posar-me patètic.
Si s’atura el bram d’aliments que ens arriba de tot
arreu, sobreviurem amb verdura i ous. Si s’esgota el lleixiuet, destil·larem
les cendres. Si s’acaba el paper higiènic –cosa que està apunt de succeir–
exercirem de camperols baix de les revestides figueres. Si ens tallen el llum,
robarem ciris a la Sang. Si ens veiem forçats a prendre la darrera mesura que prendríem
com és suprimir les minses beques als treballadors, consentirem que els nostres
gazanecs vagin de fiat als bars, als
estancs i a les cases de consol. Si no pagam l’astronòmic lloguer de la nau,
cosa que jo faria ara mateix, esperarem que el sistema ens tregui un altre cop
al carrer. Si després de mesos de desesperant espera no ens arriba
l’almoina del Consell, resistirem… Però
si les persones sensibles, les bestioles de bon gust, els amics que mai no ens
fallen, els enemics que mai no ens manquen, la bona gent que crec que encara és
majoria, la mala gent que té sempre la curiositat a l’aguait, vull dir si tot
Cristo vivent no ens pren aquest meravellós
llibre de les mans , voldrà dir que el moviment marginal ha fracassat, que els
utòpics no tenim dret a alenar, que els marginats ens hem de suïcidar tancant
definitivament Can Gazà.
arreu, sobreviurem amb verdura i ous. Si s’esgota el lleixiuet, destil·larem
les cendres. Si s’acaba el paper higiènic –cosa que està apunt de succeir–
exercirem de camperols baix de les revestides figueres. Si ens tallen el llum,
robarem ciris a la Sang. Si ens veiem forçats a prendre la darrera mesura que prendríem
com és suprimir les minses beques als treballadors, consentirem que els nostres
gazanecs vagin de fiat als bars, als
estancs i a les cases de consol. Si no pagam l’astronòmic lloguer de la nau,
cosa que jo faria ara mateix, esperarem que el sistema ens tregui un altre cop
al carrer. Si després de mesos de desesperant espera no ens arriba
l’almoina del Consell, resistirem… Però
si les persones sensibles, les bestioles de bon gust, els amics que mai no ens
fallen, els enemics que mai no ens manquen, la bona gent que crec que encara és
majoria, la mala gent que té sempre la curiositat a l’aguait, vull dir si tot
Cristo vivent no ens pren aquest meravellós
llibre de les mans , voldrà dir que el moviment marginal ha fracassat, que els
utòpics no tenim dret a alenar, que els marginats ens hem de suïcidar tancant
definitivament Can Gazà.
Per desgràcia, aquest or de llibre no es pot vendre a pes com
la cadena del nostre Andreu Milà.
la cadena del nostre Andreu Milà.
