El darrer poemari

“Trenta-sis poemes sense cap espai ni per al ressentiment ni per als subterfugis: d’ample panorama, clar, diàfan, acolorit, a raig, aficadís, sense estridències però incòmode, incisiu, indòmit. Uns poemes escrits a la mar oceana que no deixen de ser terrenals i terrols, i que es poden considerar el testament literari de Jaume Santandreu”.

La carta de presentació de la Fundació Jaume Santandreu i Sureda és el seu llibre inèdit de poemes “La mar esgarrifa rampes”, recull escrit entre els mesos de gener i abril de 2014 i coeditat amb Lleonard Muntaner, editor.

Jaume Mateu i Martí diu en el proemi que “La mar esgarrifa rampes” és la crònica d’una resurrecció, del retorn a l’essencialitat de la naturalesa i de la infància que Jaume Santandreu va viure amb plenitud.

“En aquest recull de poemes hi trobam els temes, els aspectes, els caires que originaren i marcaren els altres poemaris editats fins ara -i la seva vida, car cada obra literària seva és l’acta notarial del que sentia i com es trobava en el moment de crear-la: el sexe, la religió, l’església, Déu, el poder, el poble, la pàtria, la família, la marginació, però aquesta vegada sublimant la manera d’acarar-s’hi.

Trobareu “La mar esgarrifa rampes” a les llibreries al preu de 14 euros.