71. A l’esglesiola alçada
dels meus anys he après que viure és recordar.
dels meus anys he après que viure és recordar.
72. Fins i tot els animals que injustament consideram irracionals, viuen i
actuen des de la memòria. Àdhuc els ases no ensopeguen mai amb la mateixa
pedra.
actuen des de la memòria. Àdhuc els ases no ensopeguen mai amb la mateixa
pedra.
73. Contrit, em sent obligat a presentar una segona edició corregida i
augmentada de la meva sentència que proclama: La memòria individual mata les
persones; la memòria col·lectiva salva els pobles. Ara pens que només des del
passat personal i comunitari podem endevinar les dreceres de la justícia i de
la llibertat.
augmentada de la meva sentència que proclama: La memòria individual mata les
persones; la memòria col·lectiva salva els pobles. Ara pens que només des del
passat personal i comunitari podem endevinar les dreceres de la justícia i de
la llibertat.
74. Els utòpics fracassats, més que ningú, empram paraules solemnes com
justícia, llibertat, solidaritat… Tot per no declarar clar i català que, com
a bons cucois, cercam la poma del paradís per barrinar-la.
justícia, llibertat, solidaritat… Tot per no declarar clar i català que, com
a bons cucois, cercam la poma del paradís per barrinar-la.
75. Quan dic barrinar
assolesc amb un plaer infinit els quatre significats que exposa l’Alcover-Moll:
1. Foradar amb barrina. 2. Pensar intensament. Meditar. 3. Ocupar intensament i
anguniosament. 4. Fotre, amb tots els seus significats.
