ERC S’HA D’UNIR AL GRAN PACTE D’ESQUERRES

Vivim
un moment molt delicat i definitiu per al nostre poble. Estam patint
una dictadura de facto més terrible que la dictadura franquista,
mare i mestra de la present tirania. Les filles de puta, com les
metàstasis, resulten més criminals que la mare que els parí.
Només
tenim una ocasió per derrocar aquest terrible enemic de la nostra
Terra: les eleccions. A aquest monstre, que ha sorgit de les cavernes
del feixisme reverdit, les manifestacions, per multitudinàries que
siguin; les declaracions; les vagues, fins i tot els insults més
forts i personals, els fan pessigolles per la panxa. Massa bé sap
aquest drac de set caps que la batalla definitiva tindrà lloc a les
urnes. A les
pròximes
eleccions
ens ho jugarem tot a una sola carta. Tot vol dir identitat, llengua,
cultura, història, progrés, llibertat, futur… Els partits
polítics que de tot cor bregam per la nostra pàtria no podem
fallar. No tendríem perdó d’aquell que és més que déu: el nostre
poble.
Com
a membre número 1

d’ERC
a Mallorca, m’afany a alçar la meva pobra i escanyada veu de
lluitador de base: ERC s’ha d’unir al gran pacte d’esquerres. Ulls
clucs, sens dubtes, ni manies. En aquests moments, no importa ni qui,
ni que, ni com. Tant sols

importa
l’objectiu: salvar el nostre poble del naufragi. Per a una gesta tan
urgent i necessària ens hem d’unir, si cal, amb el mateix diable.
Cents
de pics he contemplat, emocionat, com els pares divorciats
compareixien junts al costat del fill moribund. Estic divorciat del
PSM i de l’Església, però per salvar el nostre poble cantaria la
Balenguera braços en creu.
No
és l’hora de primfilar estratègies ni tàctiques. Es tracta
d’enderrocar el fill bord de la dictadura franquista. Talment com ho
fa el nostre secretari general, el partit s’ha de comportar com les
persones intel·ligents, assenyades, humils i vertaderes.
Si
els amfitrions d’aquest gran pacte ens fan seure dins la cuina, són
ells que queden malament davant l’únic amo i senyor que ens pot
jutjar, com és el nostre poble. Fa 5O anys que practic la jugada amb
els marginats: en el moment d’entrar has de callar i

posar
cara de pobre. Qualsevol cosa per tal d’entrar. Llavors, quan ja ets
dedins, és l’hora de fer valer els teus drets i principis. És de
caçadors imbècils discutir per la pell abans de capturar la la
fera.
Vull
que resti clara i definida la meva postura, l’única que pot entendre
la nostra gent, l’única que pot fer ganes d’anar a votar: ERC s’ha
d’unir amb els grups i persones que palesin la intenció d’enderrocar
la present dictadura i de retornar al poble el tresor que els
feixistes li han robat.

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu