GRÀCIES PER RETORNAR-ME A LA VIDA

En un moment vaig pensar que no retornaria ja
mai més a Mallorca.

Però la vostra
energia, família, amics, tribu, companys de Can Gazà, paisans de Marginàlia,
m’ha retornat a la vida. M’ha retornat a Ca Nostra.

He tastat,
pagant-ho amb llàgrimes de sang, l’amargor de l’enyorança. Més enllà de la malaltia
i de la mateixa mort em turmentava la vostra absència.

Al llarg de tres
setmanes d’hospitalització forçada els vostres noms han omplert el pou profund
de cada minut. Al vespre, quan el turment de l’absència de la son lacerava els
meus polsos, trobava el remei de no cridar com un foll imaginant-me que
m’arrufava  al bres de Son Sureda o al
jaç de Can Gazà. De totes formes, suplicava a les amables  infermeres que deixassin el llum encès, la
porta de l’habitació oberta i un got d’aigua al meu abast. Tot i saber que no
captaven d’entrada el meu català de Mallorca, els explicava que els vells i els
foll necessitam, per no perdre el Nord, un llumenaret blau  a l’entreforc de la nostra rondalla.

Gràcies, família,
amics, tribu, fills meus de Can Gazà, compatriotes de Marginàlia. Vosaltres
tots heu operat el miracle de la meva resurrecció.

Heu fet una mala cosa. Haureu de viure amb un
ressuscitat obsedit només per les transcendències.

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu