Fa dies que la mala nova corr pel Secar de la Real. Dilluns 21, la
festa de les Verges, trobaren en Jaume, mort, a les portes del monestir de Sant Bernat. Darrerament, l’estret portal que dóna pas de la barriada cap al convent, les portes del qual es tanquen cada vespre, s’havia convertit en l’aixopluc preferit del marginat per excel·lència de la senyorial urbanització.
He retardat les meves exèquies tot esperant que els
diaris se’n fessin ressò, malgrat fos en un raconet de la crònica dels succeïts.
De moment, no he vist cap notícia de la desgràcia a cap mitjà de comunicació.
diaris se’n fessin ressò, malgrat fos en un raconet de la crònica dels succeïts.
De moment, no he vist cap notícia de la desgràcia a cap mitjà de comunicació.
En Jaume era un marginat molt singular. Mallorquí,
prim, alt, alcohòlic, mal carat, breguista, ben mirat agressiu, s’havia
convertit -segurament de forma inconscient- en un provocador, en un antisistema
de veritat.
prim, alt, alcohòlic, mal carat, breguista, ben mirat agressiu, s’havia
convertit -segurament de forma inconscient- en un provocador, en un antisistema
de veritat.
Es guanyà a pols que el fessin fora -no sempre de
bones maneres- de per tot. Expulsat de tots els albergs, menjadors públics,
bars i fins i tot dels xupanos dels camarades, es feia la vida pel carrer. Anava
acompanyat d’un ca i d’un amic de malifetes. Amb tan bones companyies, no és
estrany que se sentís l’amo del món. Dit amb poques paraules, en Jaume era un
toca-collons.
bones maneres- de per tot. Expulsat de tots els albergs, menjadors públics,
bars i fins i tot dels xupanos dels camarades, es feia la vida pel carrer. Anava
acompanyat d’un ca i d’un amic de malifetes. Amb tan bones companyies, no és
estrany que se sentís l’amo del món. Dit amb poques paraules, en Jaume era un
toca-collons.
Venia a Can Gazà a cercar menjar amb una carmanyola. No
es dignava seure a taula amb la «xusma», que deia ell. Quan jo el
servia, amb un to de burla escardada em deia:
es dignava seure a taula amb la «xusma», que deia ell. Quan jo el
servia, amb un to de burla escardada em deia:
-La millor cullerada és per al ca.
Ens guardàvem mútuament una mena d’afecte molt
singular.
singular.
Em dol la seva mort. Notaré a faltar les seves atrevides
provocacions. Però qued tranquil: Can Gazà ha fet per en Jaume el que podia i
més. A qui ha tocat els collonets ben tocats ha estat als frares de la Real. Vull creure que
creuen el que prediquen. Si és així, com poden mantenir aquest silenci
sepulcral sabent que Jesús ha mort just damunt el seu portal?
provocacions. Però qued tranquil: Can Gazà ha fet per en Jaume el que podia i
més. A qui ha tocat els collonets ben tocats ha estat als frares de la Real. Vull creure que
creuen el que prediquen. Si és així, com poden mantenir aquest silenci
sepulcral sabent que Jesús ha mort just damunt el seu portal?
Jo no dic que li donassin una de tantes cel·les que
restaren buides després de tancar «Anselm Turmeda», el centre
d’acollida de marginats estrangers. Però almenys, dissimuladament, haguessin
pogut deixar que es guarís als pòrtics del pàrquing preparat per als cotxes de la Comunitat i dels devots
cristians o patriotes que acudeixen a l’emblemàtic monestir a la recerca d’un sagrament,
una senyera o una denúncia contra l’hospital.
restaren buides després de tancar «Anselm Turmeda», el centre
d’acollida de marginats estrangers. Però almenys, dissimuladament, haguessin
pogut deixar que es guarís als pòrtics del pàrquing preparat per als cotxes de la Comunitat i dels devots
cristians o patriotes que acudeixen a l’emblemàtic monestir a la recerca d’un sagrament,
una senyera o una denúncia contra l’hospital.
Estimats germans: si deixau
morir Jesús al vostre portal, no us estranyeu que l’herència del Fundador es
converteixi en el cementeri de la Congregació dels Sagrats Cors.
