L’anècdota històrica ha esdevingut acudit de carrer. Jo
la vaig sentir contar al professor de Sagrada Escriptura que presencià els
fets. Acabava d’arribar el bisbe nou, un foraster adust i tancat. Una família
noble el convida a dinar. Els senyors advertiren severament a la criada que per
res del món obrís boca davant d’excel·lentíssim i reverendíssim convidat. Vet
ací que quan havia servit la sopera, la sol·lícita serventa s’adonà com la miloca
vestida de vermell llepava el cullerot per damunt el consomé. Aquella valenta
dona no pogué aguantar-se. Tarda el temps necessari per cercar als seus
registres pagesos el tractament més excels per exclamar:
-Santísimo Sacramento, menee.
Las pelotas están en el culo.
Las pelotas están en el culo.
No hem de ser pobres i beneits.
Tots els fets, sobretot els escandalosament esgarrifosos com la declaració del Parlament
d’esborrar del mapa vuit segles d’història, tenen una obscura raó de fons.
Tots els fets, sobretot els escandalosament esgarrifosos com la declaració del Parlament
d’esborrar del mapa vuit segles d’història, tenen una obscura raó de fons.
La raó de la
«Cabrereta» i de tot els seu ramat és evident. El PP pensa i creu -per
desgracia no va errat del tot – que aquest anticatalanisme cruel i ferotge que
exhibeix
impúdicament li donarà molts de vots. Els suficients per conservar la seva
dictadura absoluta.
«Cabrereta» i de tot els seu ramat és evident. El PP pensa i creu -per
desgracia no va errat del tot – que aquest anticatalanisme cruel i ferotge que
exhibeix
impúdicament li donarà molts de vots. Els suficients per conservar la seva
dictadura absoluta.
Però la cosa més trista
d’aquest món i de l’altre és que no s’equivoquen. La gent d’eixa Son Banya gran
en què el PP ha convertit Mallorca, val a dir una cova de lladres, gitanos i drogats,
alimenta una fòbia irracional contra tot allò que faci olor de català.
d’aquest món i de l’altre és que no s’equivoquen. La gent d’eixa Son Banya gran
en què el PP ha convertit Mallorca, val a dir una cova de lladres, gitanos i drogats,
alimenta una fòbia irracional contra tot allò que faci olor de català.
La cosa més trista és que el
prohoms d’aquest històric partit conservador, esdevingut una quadra d’extrema
dreta, callen com a morts. S’hi juguen els càrrecs, els poders de les sopes.
prohoms d’aquest històric partit conservador, esdevingut una quadra d’extrema
dreta, callen com a morts. S’hi juguen els càrrecs, els poders de les sopes.
La cosa trista és que si, en
lloc d’anar contra els seus germans catalans, na Cabrereta injuriàs,
presumptament, els lladres romanesos com féu, presumptament, el batle de
Badalona, hauria de comparèixer davant els jutjats. Ara pot passejar triomfal
per places i carrers d’eixa Son Banya gran la seva cara de ciment i la seva
rialleta de hiena.
lloc d’anar contra els seus germans catalans, na Cabrereta injuriàs,
presumptament, els lladres romanesos com féu, presumptament, el batle de
Badalona, hauria de comparèixer davant els jutjats. Ara pot passejar triomfal
per places i carrers d’eixa Son Banya gran la seva cara de ciment i la seva
rialleta de hiena.
Pens que Na Cabrereta s’hauria
de Le Pen.
de Le Pen.
L’anticatalanisme també és
xenofòbia.
xenofòbia.
