NOMÉS L’ESCRIPTURA EM POT SALVAR

La pobra animeua meva
s’està marcint. Li manca l’aire.

Anit, el meu company
d’habitació s’ha convertit en paràbola de la meva salvació.

Joan, camatallat, assegut
al trono de la seva cadira de rodes, feia una plaent becaina. Brufolava. Aquest
caramull de carn sobreviu gràcies a la bombona d’oxigen que l’acompanya.

Un llambreig de
clarividència m’ha trencat la foscor. La font de la meva alenada és
l’escriptura. Si vull sobreviure he de seguir escrivint. Malgrat siguin unes
ratlles desbaratades.

Em propòs  continuar amb el format de “Déu meu”. Sonets
en prosa de 220 paraules.

Està tot a punt perquè
el llibre de les meves divines al·lucinacions surti al carrer. Serà com una esquifida
deixalla dins el reliquiari  més estimat
i valuós del meu món.

A la portada hi anirà
el rostre del crucificat  tatuat a
l’esquena d’un ionqui, que dormia a l’Hospital de Nit. La impactant imatge és
obra de Joan Ramon Bonet, company i puntal de Can Gazà.

Toni  Serra, entranyable amic i profeta de la terra
inexistent, obri la porta amb un pròleg molt especial amb del títol “L’espai
rebel de la totalitat”.
L’epíleg, escrit des de la presó, és una esgarrifosa manifestació de fe d’Oriol
Junqueras. Preparau els calfreds per a l’hora de llegir-lo.

Tot anirà garantit
pel segell de Lleonard Muntaner, editor.