OFENSA PELS MILIONS DEL PROJECTE HOME

     La cosa més sagrada, després dels infants, són
els recursos dels pobres.
Patim
l’horrible saqueig dels lladres públics, però la devastació dels  mals administradors  pot esdevenir un crim pitjor.
Ja és
hora d’exigir transparència  als
intocables, com puguin ser els reis i els redemptors  dels desgraciats.
El
Poble  que paga  els imposts de l’Estat, tot afegint-hi   les contribucions especials de la seva  solidaritat, té dret a saber, cèntim per
cèntim,  a on van  a parar els seus diners.
Cal
afegir a la mala fama de l’Església  i de
la política el desprestigi creixent de les ONGS. D’aquestes institucions  humanitàries 
s’afirma   que gairebé  tot el seu cabal  es 
dedica a edificis, personal, burocràcia i propaganda.
Per
aquestes raons em sent obligat, amb un dolor i temor que em xapen el cor,
a  denunciar l’escàndol  dels regals  
astronòmics i innecessaris  del
Govern  i de l’Ajuntament de Palma al
Projecte Home.

Les
autoritats autonòmiques i municipals han 
regalat, sense  concurs, a la
Fundació Projecte Home de Balears un immens solar i sis milions d’euros per
construir-hi  un conjunt d’edificis
adequats als  criteris de d’Institució.
Darrerament l’Ajuntament de Ciutat ha cedit per 50 anys l’ús  i l’explotació d’un parc públic per
realitzar-hi les seves teràpies.

S’ha de
tenir molt present que  el Projecte
Home  treu  milions de l’erari públic per al finançament
dels seus programes. Per altra banda, 
des de   la seva implantació a
Mallorca, el  Projecte Home ha pogut
disposar dels millors edificis tant de l’Església com de l’Administració. No
oblidem  que aquesta iniciativa
catòlica–romana fou al llarg de  molts
d’anys l’obra magna  de la Diòcesis. Per
cert, que  se n’ha fet de la granja que
el Conseller Oliver  construí prop de
Sencelles  per al Projecte  i aquest mai no va usar?
Consider  aquest fets, ben mirat escandalosos, una
ofensa per a tots els altres grups que ens dedicam, amb una angoixosa penúria,
als quefers  socials.

Una
ofensa per la quantitat. Amb sis milions es podrien promocionar tots els Cans
Gazans  que fessin falta i per molts
d’anys.

Un
ofensa per la finalitat. Els doblers públics 
no poden ser per construir un edifici privat. Els recursos del Poble
s’han de dedicar a les persones i no a les pedres.
Una
ofensa pel significat. Ara més que mai els privilegis es tornen injúries.  Els pobres no hem de pagar els  favors, els remeis i els consells  que la Reina pugui deure  a Tomeu Català.
Una
ofensa per la procedència. No podem oblidar 
que el solar fou un regal  
directe de Rodrigo de Santos, el cocaïnòman  públic condemnat a presó per pederasta.
Una
ofensa  pel preu de silenci que paga el
Projecte  Home  per tantes regalies.  Mai de mai hem trobat, ni de part de la
Institució ni del seu fundador, una sola paraula de denúncia contra el sistema.
Un sistema que ha assassinat per sobredosi a més de quatre mil drogoaddictes.
Molts passaren pel Projecte.  Tots ells
tenien dret a una sanitat  pública que el
Projecte Home  mai no ha reclamat.
Una
ofensa pels greuges comparatius. Aquesta disbauxa de regals i privilegis  ses celebra 
al costat  d’uns grups  que ens dedicam als marginats dins  una agònica mancança  de recursos 
essencials per sobreviure.  Sense
anar més lluny, l’IMAS ha concedit a Can Gazà 
la irrisòria xifra de dos mil tres-cents    (2300) euros per mes. Ha passat mig any
però encara  no hem rebut  res. Mentre els centres de menors estan  a punt de tancar perquè el Govern  no paga 
el seus convenis.  El President
del Projecte Home cobra dos respectables sous: el de rector de Puigpunyent amb
totes les despeses de casa pagades i el de cap suprem  d’una fundació que  s’administra amb criteris d’empresa.
Mentrestant el meu president de Can Gazà i de l’OCB  porta anys sense rebre ni un sol cèntim  d’enlloc.
Una
altra petita mostra d’aquest abús  de
prerrogatives el trobam en el cobrament de les taxes  del mercadet setmanal de Calvià, on els
esbirros del Projecte fan fora al desgraciat que no pot  bestreure 
20 euros.
Només
m’he referit  lleugerament als greuges  econòmics, però podria farcir una llarga
llista d’ultratges que hem rebut els contestataris de part de l’Església, dels
poders civils i del mateix Projecte Home que mai no ha respost a les nostres
convidades.
Tant
sols  la meva consciència i els amics
saben  la sang i la tristesa que em costa
aquesta denúncia, però la fidelitat als de més a baix m’obliga  a fer-la.

 Jaume Santandreu

Can Gazà, març 2013

 

 

 

No sé què té el poder que amb mitja copeta tothom s’engata.

Jaume Santandreu