«Una Nació sense Estat.
Un Poble sense Terra.
Una Llengua sense Pàtria.
Una Gent sense Nissaga.»

Jaume Santandreu va escriure aquests versos l’any 1989, dins el poema SOM.

Han passat 37 anys i la seva paraula continua interrogant-nos.

Què passa quan la terra on vivim deixa de ser una llar i es converteix en un producte? Què queda d’un poble quan la seva llengua i la seva cultura es redueixen a decorat?

Jaume no escrivia per deixar-nos tranquils. Escrivia per sacsejar-nos.

Recuperar la seva paraula també és permetre que torni a parlar al nostre present.

37 anys després, encara ens interpel·la.