Les guerres, les pandèmies, les pestes, les decadències,
les capbuitades, els terratrèmols,els tsunamis, les tempestes, amb totes les
seves cohorts de psicopaties i pecats capitals com la luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, la ira,
l’enveja, la supèrbia i per damunt tot la imbecil·litat hereditària de la
moneia neurastènica esdevinguda espècie humana pot enderrocar imperis, esbandir
nissagues, destruir civilitzacions, anihilar cervells, desballestar ciències, esmicolar
dogmes, esfondrar morals, assolar nacions… però mai de mai, res ni ningú, es
digui déu o virus, destí o fat, o qualsevol nom que indiqui el sadomasoquisme
infinit de l’home o de la naturalesa o de la puta de Canà, podrà destruir els
mites. De sempre i per a sempre l’home i la història s’han salvat pels mites.
les capbuitades, els terratrèmols,els tsunamis, les tempestes, amb totes les
seves cohorts de psicopaties i pecats capitals com la luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, la ira,
l’enveja, la supèrbia i per damunt tot la imbecil·litat hereditària de la
moneia neurastènica esdevinguda espècie humana pot enderrocar imperis, esbandir
nissagues, destruir civilitzacions, anihilar cervells, desballestar ciències, esmicolar
dogmes, esfondrar morals, assolar nacions… però mai de mai, res ni ningú, es
digui déu o virus, destí o fat, o qualsevol nom que indiqui el sadomasoquisme
infinit de l’home o de la naturalesa o de la puta de Canà, podrà destruir els
mites. De sempre i per a sempre l’home i la història s’han salvat pels mites.
Avui, malgrat sigui des del racó de la nostra enclaustrada
por, celebram el mite central de l’home.
De la persona cabal. Avui proclamam des
del finestró de la cuina l’espina dorsal de la nissaga humana .La Pasqua. Pasco!
por, celebram el mite central de l’home.
De la persona cabal. Avui proclamam des
del finestró de la cuina l’espina dorsal de la nissaga humana .La Pasqua. Pasco!
Pasqua significa vida, esperança, alegria, utopia, somni, il·lusió,
primavera, fortor, estimera, set de pau, anhel de justícia, crit de llibertat.
primavera, fortor, estimera, set de pau, anhel de justícia, crit de llibertat.
Tots els meus pregons de Setmana Santa acaben amb aquesta
proclama de resurrecció. Així ho exprés en una innocent poètica camperola, l’any
1980, al final del Pregó de Bunyola:
proclama de resurrecció. Així ho exprés en una innocent poètica camperola, l’any
1980, al final del Pregó de Bunyola:
I la
passió un dia Del cor de l’albada Totes les campanes
passió un dia Del cor de l’albada Totes les campanes
tocarà la
fi esclatarà el crit de vila i ciutat
fi esclatarà el crit de vila i ciutat
i
arribarà Pasqua d’albons i gatoves cantaran la festa
arribarà Pasqua d’albons i gatoves cantaran la festa
un bon
dematí que al puig han florit del
ressuscitat.
dematí que al puig han florit del
ressuscitat.
També nostre poble
ressuscitarà.
Amunt
l’esperança.
l’esperança.
Coratge, germans!
Molts d’anys.
Al·leluia!
Al·leluia!
