SENTÈNCIA DE MORT PER ALS PSICÒPATES

Pensareu
que estic obsessionat pels psicòpates. Si haguéssiu estat víctimes
dels dèspotes més cruels de la
Història
com ho he
estat jo al llarg de molts d’anys,
us mostraríeu més obsedits que jo.

Vaig
néixer sota la tirania absoluta de Franco. El gran psicòpata
s’acabava de carregar la República, la llibertat, el progrés i dos
milions d’espanyols. Només a Manacor, havia propiciat, juntament amb
l’Església, l’assassinat de mil innocents.

Per
afegitó, em vaig ficar en cos i ànima en la institució on neixen i
es fan
poderosos els pitjors psicòpates del món: els que actuen
en nom de Déu. No em digueu exagerat fins que no hàgiu analitzat la
història del fundador dels Legionaris de Crist i la trajectòria
del lobby gai del Vaticà.

Per
acabar de fer els deus rals justs, he ajudat a la fundació de la
Marginàlia, vivint-hi ara de ple, on hi pul·lula l’eixam de
psicopatets de baixa estofa. Sé que si aquests desgraciats meus
tinguessin poder, esdevindrien, gairebé tots, els pitjors dèspotes.

Per
això, des de la càtedra de la
meva experiència estant, puc sentenciar:

–
No hi ha remei per als psicòpates.

–
És perdre el temps i la llavor intentar arribar-los pel camí de la
raó, del sentiment o de la vergonya.

–
Com més afecte els dónes, més forts es fan en la seva maldat.

–
Només obeeixen a la por.

–
Tant sols reaccionen quan els fereixes la pell, els doblers, el
domini o la seva idolatria.

   
–
No pots anar-hi de verbes. Només pots jugar a acorar i xapar.

    – Fins
ara, els hem fet pessigolles. Cal acariciar-los la nou del coll amb
la punta del ganivet, mentre els despullam al balcó del poble.
    –
Tots el qui coneguin algun punt dèbil dels psicòpates que ens
comanden tenen l’obligació de revelar-lo. Urgeix ficar-los sal a
les ferides. Són ídols amb peus de fang.

Estic
disposat a anar a judici, a la presó i fins
i tot a la forca per tal de treure’ls el budellam al bell mig de la
plaça.