El
dia de santa Bàrbara de 1936 els feixistes assassinaren Pere Rosselló i Oliver,
“Sa Maquineta”, batle socialista d’Alaró. Entorn del 4 de desembre, l’Associació
de la Memòria Històrica
d’aquest poble, ferit de mort, organitza
un homenatge a tots els alaroners assassinats pel feixisme. Els seus
noms furguen les nostres sensibilitats des d’una humil làpida a la paret baixa
de la vila dels morts. Enguany vaig ser convidat a posar lletra al clam pels
màrtirs de la llibertat de les persones i dels pobles. Per l’experiència de
trenta anys de participar activament a
la commemoració, al cementeri de Son Coletes de Manacor, dels republicans
exterminats pels escamots franquistes, massa bé sabia que els morts vius
t’esgarrifen la sang fins a la commoció profunda de tots els sentits,
sentiments i potències.
personal com comunitària, ens ha de conduir al descobriment de la veritat nua i
dura per, tot seguit, obligar-nos a fer justícia històrica.
protagonista, consentidora i sovint propulsora d’aquells horribles crims que es
cometeren arreu de tot Mallorca, emparats per la guerra de Franco. Però, com
sempre, l’església mallorquina s’ha enginyat per escapolir-se de les
responsabilitats històriques. La treta per aconseguir eixa fuita és d’invenció
pròpia. Es tracta d’ocultar la veritat fins a aconseguir que el pas del temps
difumini els fets fins a esborrar-los.
l’Església és la gran absent de qualsevol intent de restablir la justícia. Mai
cap capellà, excepció dels maleïts com Pere Fons i un servidor, s’ha fet
present als actes dedicats als màrtirs
republicans. A Alaró, en concret, estranyen i lamenten la no assistència,
malgrat haver-lo convidat repetides vegades, de mossèn Pere Rossellò, antic
rector de Santa Maria, sacerdot extraordinari en tots els altres aspectes,
nebot d’un dels alaroners assassinats pels catòlics del seu poble natiu.
sagrada presència dels sants innocents, em vaig atrevir a dir una punyent
veritat que tothom calla. El gran culpable que el poble de Mallorca, començant
pels seus historiadors i professors de la universitat, no escorcolli la veritat
sobre la definitiva i definitòria participació criminal de l’església
mallorquina a les matances de la “creuada” franquista és el monjo de Montserrat
Josep Massot. Aquest guardià de l’honra de la institució que ha secundat més
guerres de la humanitat, com és l’Església catòlica, s’ha apoderat d’aquest
capítol de la terrible nit mallorquina, de tal forma que cap historiador
s’atreveix a arriscar una afirmació sense el seu beneplàcit. Aquest minso
fraret de les muntanyes catalanes defineix les partions en aquest camp de la
història de Mallorca.
clamorós de la trista realitat de la participació de l’Església als crims
feixistes, recordaré la desvergonyida defensa que fa Massot del depravat –les
seves amants em guarden de mentir– Arquebisbe Miralles. Aquest rancorós
expulsat del seu càrrec de bisbe de Barcelona, lluny de corregir i reprimir els
capellans assassins, els augmentà els honors i les prebendes.
Tanmateix, la taca de sang
que pertorba l’ànima de l’Església de Mallorca només es rentarà, a llàgrima
viva, amb un penediment profund i absolut.
