41. Tenc la impressió que
cada vianant porta una bomba explosiva de la marca coronavirus. Tem, amb un
pànic esgarrifós, que de tant de mirar l’altre com un perill es converteixi en
un enemic.
l’amor. Ben al contrari, augmenta la seva urgència. Però la pandèmia arracona
els cossos a l’hora de les tendreses. Coneixeu pitjor castració que estimar
sense cos?
robat la vida de molts de germans, però -cosa pitjor, encara– ens ha matat la
mort fent passar tots els difunts del món per la ignomínia del vilipendi
d’enterrar o cremar les persones com a cans leprosos. La Covid-19 ens ha mort la
mort, val a dir, el condol, el consol, les abraçades, els homenatges, els funerals, les recordances,
els rites, les litúrgies, àdhuc les
llàgrimes.
44. Donat que no ho ha dit ningú ho diré jo: el coronavirus és un càstig diví per
haver profanat el santíssim cos d’en Franco. Només ell, el “Caudillo por la
gràcia de Dios”, i la
Custòdia entraven a les esglésies sota pal·li
El Salvador d’Espanya va matar, entre les trinxeres, les voreres i els afusellaments,
el triple de persones de les que ha eliminat el coronavirus en tot el món. La Covid 19 es tenyeix del
color del govern del territori que arrasa. A Espanya el coronavirus va
uniformat de franquisme: Ha imposat el centralisme, ha tret l’exèrcit i ara ha ressuscitat
“Las Provincias”.
