El darrer poemari “Trenta-sis poemes sense cap espai ni per al ressentiment ni per als subterfugis: d’ample panorama, clar, diàfan, acolorit, a raig, aficadís, sense estridències però incòmode, incisiu, indòmit. Uns poemes escrits a la mar oceana que no deixen de ser terrenals i terrols, i que es poden considerar el testament literari de Jaume…
Molta emoció a l’homenatge familiar a Jaume Santandreu, tan estimat i present, més viu que mai.